L'aspirina, en cartells publicitaris

Tot va començar quan, a principi de segle, un cotxe amb l'anunci d'aspirin va partir d'Holanda i va recórrer la pràctica totalitat d'Europa. Milers de cartells, en alemany, encara que sense oblidar altres llengües, aparegueren en parets, diaris i revistes. Tots ells proclamaven que el nou fàrmac era el remei ideal per a mals de cap, refredats i dolors reumàtics. Els espanyols varen haver d'esperar a 1909 per saber de l'existència d'aquest miraculós remei blanc.

Els cartells, situats per col·locar-se a la vista del públic en apotecaries i drogueries, donaven les explicacions necessàries sobre les característiques del fàrmac i, a més, servien de contacte entre fabricant i clients. Aquesta doble funció determinava que el cartell hagués de respectar els desigs i les expectatives del consumidor, i a la vegada relacionar-los d'alguna manera amb els interessos del fabricant, que desitjava que el seu producte aconseguís una àmplia acceptació. La imatge i el text havien de considerar, d'una banda, que els consumidors tenien pocs o nuls coneixements mèdics i, d'una altra, havien de respectar les lleis, prescripcions i directrius que regulaven la fabricació, venda i distribució dels medicaments.