Els russos se'n van (1938)

Durant la Guerra Civil espanyola i des del 1936, les forces republicanes varen rebre avions soviètics, juntament amb pilots i assessors russos, com una manera de compensar el que les tropes feixistes tinguessin el suport de material i homes alemanys i italians. En els cels de combat es feren famosos els Polikarpov R"Z Natacha, els Polikarpov R"5 Rasante, el Tupolev SB2 Katiuska, els Polikarpov I"16 Mosques, que els aviadors adversaris anomenarien Rates. Aquest darrer, caça monoplà, amb tren retràctil d'aterratge i silueta compacta, actuà per primera vegada el novembre del 36 en la defensa de Madrid... Un pilot «nacional», en rebre el primer atac sobre la capital dels Polikarpov I"16 va dir: "«Aquells avions saltaven com les rates des de les teulades de Madrid...»
I des de llavors, popularment, foren coneguts a mitja Espanya amb el nom de «rates». Però en aquesta data, Stalin, que veu la causa republicana perduda i que tampoc no vol esser en aquests moments bel·ligerant quan prepara un tractat amb Alemanya amb el qual aconseguirà mitja Polònia, decideix de tancar l'aixeta. Els pilots i el personal rus reben ordre de retornar al seu país. A final d'octubre ja tots han deixat Espanya, quan més els ha de menester la República. I des d'aquests moments, les trameses bèl·liques procedents de l'URSS es poden observar amb compta"gotes, això quan a la batalla de l'Ebre es decideix la sort o la dissort final de Catalunya. Això no vol dir que els aviadors de les FARE i el personal republicà aeri no lluitassin fins el darrer moment i la història ens ha deixat els noms d'aquells que tripularen els «Mosca», com Manuel Zarauza, cap del grup 21, amb més de deu victòries. I Josep Bravo, que després participaria en la Segona Guerra Mundial, a Rússia, amb les VVS. Altres grans pilots com Claudín, Aguirre i Tarazona s'apuntaren mitja dotzena de victòries. L'historiador Miguel Sanchiz, en el seu llibre Alas rojas sobre Espanya ens explica que «el govern de Josif Stalin havia considerat molt convenient aquest ajut, no només perquè als ulls del món ajudava un país políticament amic, sinó també perquè va obtenir del Govern republicà espanyol la quantitat de cent cinquanta milions de dòlars de l'època, és a dir, la pràctica totalitat de les reserves en or que tenia el Banc d'Espanya...»