El Nobel de física, per a dos holandesos i el de química s'atorga a un egipci

Els professors holandesos foren reconeguts per l'Acadèmia per haver «dotat a la teoria de la física de partícules d'una base matemàtica més ferma». En particular, els dos científics «demostraren com pot utilitzar-se la teoria per càlculs precisos de quantitats físiques», assenyalà la institució sueca.

En la seva justificació, l'Acadèmia recorda que els objectes de la realitat estan formats d'àtoms, que consisteixen en electrons i un nucli que conté protons i neutrons, que, a la seva vegada, estan formats de quarks (partícules elementals).

Per estudiar la matèria a aquests nivells ínfims són necessaris grans acceleradors que ja es construïren en els anys 50, al començament de la moderna física de partícules, i varen permetre per primera vegada estudiar la creació de noves partícules i de les forces que actuen en el seu entorn.

Al principi, la base teòrica dels models estàndard estava incompleta matemàticament, i no quedava clar si la teoria es podria utilitzar per càlculs detallats de quantitats físiques.

Gerardus't Hooft i Martinus J.G. Veltman han obtingut el darrer Nobel de Física del segle per sustentar aquesta teoria sobre una base matemàtica més ferma, indicà l'Acadèmia de Ciències. Hooft, de 53 anys, treballa a l'Institut de Física Teòrica de la Universitat d'Utrecht, mentre que Veltman, de 68 anys, va néixer a Bilthoven (Països Baixos) i doctorat a Utrecht, és professor jubilat del Departament de Física de la Universitat de Michigan (Nord-amèrica).

Per la seva banda, el Nobel de química, Zewail, treballa a l'Institut de tecnologia de Califòrnia a Pasadena i ha estat recompensat pels «seus estudis de les fases transitòries i les reaccions químiques mitjançant espectroscòpia ultraràpida», va dir l'Acadèmia. El científic té la doble nacionalitat, egípcia i nord-americana. Començà els seus estudis a la Universitat d'Alexandria i els va continuar als Estats Units.