Mor Louis Pasteur (1895)

Tal dia com avui mor a Villeneuve"L'Etang Louis Pasteur, pare i fundador de la microbiologia, que el 1885 havia demostrat la possibilitat de passar amb èxit a l'home el mètode de vacunació contra la ràbia que havia experimentat amb cans. Pasteur nasqué a Dole, el 1822. Ja d'estudiant s'interessà per l'estructura dels cristalls i això li valgué esser felicitat per Jean-Baptiste Dumas, Antoine-Jérôme Balard i Jean-Baptiste Biot, científics famosos que l'animaren a seguir amb la seva feina. De 1846 a 1856 du a terme les investigacions, en el laboratori Balard de l'École Normale, que anticiparan els plantejaments del que serà llavors la química orgànica estructural. Nomenat professor de química a la universitat d'Estrasburg el 1848, un any després es casava amb Marie Laurent, filla del rector d'aquella prestigiosa institució acadèmica. Tingueren cinc fills, nascuts entre 1850 i 1863, però la dissort va fer que només dos d'ells poguessin sobreviure a la seva infància. El 1853 sintetitzà l'àcid paratartàric i n'obtingué un premi de la Societat de Farmàcia de París i també fou condecorat amb la Legió d'Honor. Llavors fou nomenat professor de química i degà de la Facultat de Ciències de Lille. El 1862 l'Acadèmia de Ciències premià els treballs de Pasteur, especialment aquells que tractaven sobre la fermentació alcohòlica amb la finalitat pràctica d'eliminar irregularitats en la fabricació de la cervesa i el vinagre. Havent descobert el microbi responsable de la producció de vinagre a partir del vi, introduí un procés d'esterilització, és a dir, l'encalentiment regulat a 55 graus centígrads. Això seria anomenat «pasteurització» i ha estat aplicat des de llavors a la química, la medicina i la indústria. Com deia Ramón y Cajal, s'unien en Pasteur aptitud i genialitat: «Infinites són les definicions de l'aptitud i la genialitat formulades pels psicòlegs; però quasi totes giren, al meu entendre, entorn d'aquestes dues: L'aptitud és la facilitat i el geni, la novetat. No afirmaré amb Max Nordau que el geni constitueix una espècie humana nova; però sí que es troba en possessió parcialment o totalment d'un encèfal més fi i més subtilment organitzat, és a dir, dotat de vies d'associació més complexes que les del tipus humà corrent. Pel que fa a l'aptitud, es disposaria d'un cervell tipus, sense nous camins d'associació, però amples, ponderats i complexos. Potser consideram l'aptitud i la genialitat com a varietats humanes perfectament deslligades, oblidant l'existència de capes intermèdies. Entre la mentalitat comuna i l'enteniment pròcer figura la llestor i entre l'aptitud i la genialitat hi hem de posar, encara que no sempre, l'enginy».