Bajanades, bojos i papallones

25/09/99 0:00

Qui és que encara dubta que Antonio Banderas és una estrella de Hollywood? T'agradi o no, això són figues d'un altre paner, l'actor malagueny està de moda, és el llatí que talla el bacallà a la meca del cinema, cobrarà 12 milions de dòlars per fer The body, i ha debutat amb èxit com a realitzador sense haver d'utilitzar la seva imatge com a ganxo comercial. El resultat d'aquesta primera aventura de Banderas rere les càmeres es titula Locos en Alabama. La història d'una dona maltractada pel seu espòs que decideix abandonar casa seva i dirigir-se a Hollywood per complir un somni: convertir-se en estrella de la televisió. Ella és Melanie Griffith (qui si no). El viatge cap a la llibertat personal d'aquesta dona, una mica excèntrica i força decidida, s'emmarca en un difícil moment històric i en un estat tan conflictiu com Alabama, on el racisme encara assotava la vida de la comunitat negra.

D'altra banda, també s'estrena una pel·lícula espanyola de caire rural i intimista que ha dirigit José Luis Cuerda i que es titula La lengua de las mariposas. Es tracta d'una crònica de l'aprenentatge vital d'un nin a l'Espanya de la preguerra. Un relat que fluctua entre la comèdia social i el melodrama nostàlgic i que té en Fernando Fernán Gómez la seva garantia. Cal advertir que la pel·lícula recordarà més El bosque animado que no Amanece que no es poco, dues cintes que evidencien els dos vessants creatius del realitzador.

Una mescla de James Bond i Jerry Lewis. Això és el que pretén oferir Mike Meyers amb el personatge que l'està fent ric i famós als EUA, però que aquí no acaba de funcionar. Ens referim a Austin Powers, que l'any passat va protagonitzar una primera i mediocre aventura i que ho torna a intentar enguany amb La espia que me achuchó. Una comèdia d'acció esperpèntica que parodia els films de súper i no tan súper agents, i que es converteix en un mostrador per a les carusses del protagonista i l'anatomia d'Elizabeth Hurley. Molta bajanada, molta estridència, estètica hortera i humor gruixat, ordinari i previsible a doll.

Gustavo Gato