Sa Nostra guaita als jardins desolats que obsessionaren Santiago Rusiñol

L'exposició dóna relleu a un dels aspectes més recurrents alhora que oblidats de la trajectòria de Rusiñol, els jardins que interessaren l'artista des dels seus inicis com a pintor fins a la seva darrera i inacabada obra, Jardí d'Aranjuez, també reunida al Centre de Cultura. En ells es concentra molt més que l'afany de representació mimètica dels espais: element simbòlic recurrent en l'obra pictòrica i literària de Rusiñol, el jardí esdevé un mirall que reflecteix les profunditats del jo, un element obsessiu en el qual es manifesta la força destructiva de la natura per sobre d'allò que l'humà ha construït.

La diversitat del motiu, sigui cementeri, pati abandonat o jardí desolat com el de Raixa, no impedeix l'homogeneïtat del tractament. En paraules de la comissària de l'exposició, Margalida Casacuberta, «generalment són espais humits, foscs, que tanquen i encerclen la persona», una «presència que generalment s'intueix però no es veu, com un fantasma».