Xisco Caimari: «La passarel·la Cibeles no és una meta, és un punt de sortida»

El creador passà la seva col·lecció dijous passat, el darrer dia de certamen, la millor jornada. I ho féu amb tot luxe. «Fa dos mesos ja em vaig desplaçar a Madrid per fer el casting a les models, va ser molt interessant», explicà Caimari. Pel dissenyador, els minuts de desfilada, on es mostren mesos de feina, són allò que cerca tothom. «Tu vols veure que la roba la porti la gent, per això ho fas, perquè llueixi sobre una persona, no damunt d'un penjador», explicà.

A banda de la satisfacció de compartir espai amb alguns dels dissenyadors més destacats al panorama espanyol, el pas per Cibeles es nota també en el moment de la feina. «Sempre van sortint contractes, en el meu cas hi ha hagut un increment de vendes, però crec que potser no només per la col·lecció, sinó per la línia general de feina», reflexionà Caimari.

Gases, brodats; blancs, negres, tocs d'or, vi i malva; lli i seda... la proposta de Caimari per a les primeres calors del 2000 té un poc de tot. Les línies del dissenyador, que és la primera vegada que es presentava en solitari a Madrid, es tornaran a poder admirar al Saló Gaudí de Barcelona d'aquí a dues setmanes. Allà serà, però, sense desfilar, només es mostraran les creacions. Aquesta dualitat de salons és polèmica i mot qüestionada. També per Caimari.