El combat del llac Erie (1813)

Es tractava de combatre per la defensa uns i la conquesta altres del fort Erie, allà on és avui una ciutat nordamericana. El capità Oliver Hazard Perry comandava l'estol dels Estats Units format per deu vaixells que muntaven cinquanta-cinc canons. Els navilis anglesos eren sis, comandats pel capità Robert H. Barclay, que muntaven, per la seva banda, seixanta-cinc canons. Els tipus de naus eren bergantins (vaixell de dos pals i vela quadrada) i goletes (embarcacions petites també de dos pals), lleugeres en aquelles aigües. Perry va fer servir la tàctica d'anar concentrant el foc sobre els vaixells de cap de línia enemics i això li donà gran avantatge fins que Barclay, veient la cosa perduda, es va retre. Aquesta victòria nordamericana obligà els anglesos a evaquar la zona de Detroit i perderen els dominis que tenien a les contrades del llac. Aquella guerra anglo-nordamericana havia començat un any abans i bona part del conflicte es desenvolupà a la mar. La Royal Navy tenia un estol de nou-cents setanta-vuit vaixells de guerra, dels quals dos-cents trenta-sis de línia, mentre que la Marina dels Estats Units només podia comptar amb onze fragates, vuit unitats menors i cent-setanta canoners. Al davant de tan abismal diferència, els nordamericans decidiren de millorar les seves unitats, i a les fragates britàniques, armades amb quaranta-vuit boques de foc, en construiren d'altres de més volum i més sòlides per tal de poder-les armar amb cinquanta-sis peces: Trenta-dos canons de vint-i-quatre lliures en bateria i vint-i-quatre carronades de trenta-dues lliures sobre coberta. Així, amb tripulacions ben ensinistrades, els nordamericans obtingueren molts èxits. Així, el 1812, la fragata nordamericana Constitution, de quaranta-quatre canons, capturà, després d'un llarg combat, la fragata britànica Guerrière, armada amb quaranta-sis. Aquell vaixell i altres tres, els Wasp, United States i Hornet, aconseguien aquell mateix estiu capturar les unitats britàniques Frolic, Macedonian, Java i Peacock. (Com a nota personal, deixau-me que expliqui que el vaixell Java, de quaranta-sis canons, fou incorporat a la flota nordamericana i, anys després "d'això en parl a la meva novel·la La Dama de Boston amb molt detall", formà part de les naus destinades per la nova U.S. Navy a la base de Maó, en temps de Ferran VII i Isabel II, i encara avui, en el que diuen «cementiri dels anglesos», hi trobareu tombes de mariners del Java que trobaren la mort a l'illa germana). Tanmateix, el signe de la guerra fou negatiu per a Estats Units i les costes nordamericanes foren bloquejades, Washington incendiada, Baltimore i Nova Orleans atacades, el comerç paralitzat. Acabà aquella guerra sense vencedors ni vençuts. Però la batalla naval i llacustre de l'Erie restaria per a sempre en les pàgines de la història com quelcom únic, excepcional...