Els ritmes que comanden aquest estiu

Els ritmes caribencs, els recopilatoris, les bandes sonores i els grans èxits arrasen pertot arreu

Els més venuts, recopilatoris, bandes sonores i, sobretot, la cançó de l'estiu: el «Mambo número cinc». | J. Morey.

Joana NicolauPalma22/08/99 0:00

Els ritmes caribenys i la música llatina sonen fort allà on arriben. Els darrers estius així ho han fet constatar totes les discogràfiques, que s'han hagut d'afanyar a cercar o crear el seu artista per omplir de música les vesprades estiuenques.

Des de la música d'anys ençà de Gloria Stefan, que sonava pertot arreu, fins a la versió del Mambo número cinc de Lou Bega d'aquest estiu, la captivació d'aquestes sonades balladisses aclapara de tal manera que no deixa espai a altres ritmes per triomfar en temps d'estiu.

Així arriben les denses recopilacions de diversos CD. Amb el suport d'altres ritmes llatins menys comercials i la cançó de moda de l'estiu com a principal reclam, s'introdueix alguna peça d'altres estils que també planen sobre el panorama. L'èxit d'aquesta fórmula es va començar a explotar durant els anys setanta i, d'ençà, encara no se n'ha trobat cap altra per aconseguir batre rècords de vendes.

En els reculls es troba tot allò que es pot escoltar arreu de les discoteques, les terrasses i fins i tot als bars. Entre els més sol·licitats enguany se situa, per sisè estiu consecutiu, el Blanco y Negro Mix, que comparteix escalafó amb l'Ibiza Mix, i el Disco Estrella.

La música independent tampoc no escapa a aquesta fórmula de les recopilacions.
Amb menys possibilitats econòmiques per arribar a un mercat extens, la participació dels grups en els festivals de dos o tres dies que en els darrers temps s'estenen arreu de la geografia estatal s'erigeixen en la millor plataforma per aconseguir promocionar aquests treballs musicals. D'aquesta manera, el recopilatori del Festival de Benicàssim duit a terme fa tan sols quinze dies, Benicàssim 99, ja ha esdevingut el guanyador indiscutible d'aquesta nova temporada.