Josep Vives: «Sempre pint el mateix quadre esperant millorar la tècnica»

Aquesta concepció artística es manifesta inevitablement a les seves obres, una bona mostra de les quals s'exposa des d'avui al Casal Solleric de Palma. Comissariada per Guillem Frontera, l'exposició aplega una seixantena de «Pintures i gravats» que conformen un conjunt retrospectiu de la producció de l'artista des de l'any 1960 fins al 1999.

La selecció d'obres permet apreciar que la de Vives Campomar és una pintura essencialment de natura morta, evolucionada a través d'«un camí d'espiral», com apuntà Frontera, que du el pintor vers la profunditat. En segon terme queden els paisatges, en què el pintor confessa sentir-se poc còmode, i la trentena de gravats que tanquen l'exposició, també dificultosos per l'artista.

Fill d'un gran paisatgista, Vives Llull, Josep Vives es formà entorn de l'anomenada «Escola de Pollença», fet que l'exposició tampoc no obvia. Pintures de Vives Llull, d'Anglada Camarassa i de l'imprescindible Tito Cittadini enceten una mostra on Campomar demostra amb brillantor estar ben a l'alçada dels seus predecessors.