La universitat del desert (1969)

Miquel Ferrà i Martorell26/06/99 0:00

Es funda la Universitat Ben-Gurion en el desert del Neguev. De moderníssima estructura arquitectònica, a la localitat de Beersheva, aquest campus demostra una vegada més la gran empenta del govern israelià en el tema de l'educació superior. En aquell país, pàtria materna dels jueus de tot el món, les universitats gaudeixen per llei de plena llibertat acadèmica i administrativa, amb competències sobre el nomenament del personal docent, l'admissió dels estudiants, la formulació de plans d'estudi i la realització de programes d'investigació. Aquesta universitat, general i de medicina, és la més moderna i va precedida de les universitats de Tejnion o Institut tecnològic de Haifa, de ciències, enginyeria i medicina; la Universitat Hebrea de Jerussalem, general, de medicina i agricultura; l'Institut Científic Weizmann, Rejovot, d'investigació científica per a postgraduats; la Universitat Bar-llan, Ramat Gan, general i d'estudis jueus; Universitat de Tel-Aviv, general i de medicina i Universitat de Haifa, d'estudis generals...

Cronològicament i respectivament, els anys de fundació són 1924, 1925, 1934, 1955, 1956 i 1963. Però una universitat en el desert era tot un desafiament. La ciutat de Beersheva, amb poc més de cent onze mil habitants, capital del Néguev, nova població aixecada en un antic indret que data dels temps dels patriarques, fa devers quatre mil anys. Durant els anys colonials, Beersheva era el lloc de trobada dels beduïns de la regió, seu del mercat setmanal de camells i a partir del 1948 va créixer amb rapidesa amb un desenvolupament industrial i residencial. El Néguev, terres planes de «loess» i muntanyes de pedra calcinosa que s'estenen cap al sud des del desert de Judea, que és, entre Jerussalem i la mar Morta, lloc estèril, freqüentat per àspids i escorpins... Actualment, la Universitat del Néguev compta entre els seus alumnes becaris de països musulmans, com Marroc, i així mateix ha creat un centre d'estudis beduïns, al front del qual hi ha el doctor Ismail Abu-Saad. No es pot negar que els israelians han fet florir en el desert la vegetació i la cultura. També és interessant la càtedra Estelle S. Frankfurter d'Estudis Sefardís, de la qual és titular la professora Tamar Alexander, autora d'una tesi doctoral Contes jasídics askenazites i d'altres molts treballs sobre el tema de la llengua i literatura que procedeix de Sefarad. Tota la riquesa cultural del «ladino» sera investigada i estudiada des de totes les seves perspectives. Però potser la tasca més curiosa de la Universitat del Néguev sigui la de fer sobreviure les acàcies, aquests arbres de la família de les lleguminoses, d'una de les quals espècies se'n treu la famosa goma aràbiga. Doncs bé, l'arbre que és símbol del Néguev, es mor i tots els investigadors d'aquella institució s'han posat en marxa per salvar-lo.