Recta final per a l'estrena d'«Acis y Galatea»

Rafel Lladó, escenògraf, figurinista i director d'escena, sap que té sobre les espatles una gran responsabilitat i és que hi ha una enorme expectació en els ambients musicals. Darrerament l'interès per l'òpera barroca ha crescut enormement perquè l'òpera romàntica (verdiana, sobretot) està explotada al màxim. La irrupció en escena d'un autor tan important com Antoni Lliteres ha fet que els melòmans s'interessassin per la producció del músic artanenc.

Lliteres va saber trampejar bé, com a músic de la Capella Reial, el pas de la casa dels Àustries a la casa dels Borbons que va tenir lloc el 1700. Això té a veure, i molt, amb aquesta Acis y Galatea que, a primer cop d'ull, sembla contar una història mitològica en què l'amor, la venjança i la fe són els protagonistes. Però si es té en compte que el manuscrit d'Hazis y Galatea està datat del 1709 i que el deforme Polifem és part important de la història, es pot veure que el cíclop representa la dinastia dels Àustries, que anhela Galatea (la nova Espanya en mans dels Borbó-Anjou) que festeja amb Acis (la «bona» França). Tot molt simbòlic.