Han hagut de passar quatre llargs anys perquè Lauren Bacall
(perdó, Madò Remei), rebés amb la frases que titula aquest escrit
Sadie Frost (perdó, altre cop, The Governess) a la clastra de les
cases de Raixa. Fa dos parells d'anys Antoni Aloy (Santa Margalida,
1969) començà a reescriure sota el seu punt de vista cinematogràfic
The Turn of the Screw, original d'Henry James. Sis han estat les
revisions que ha sofert aquest guió fins el definitiu que s'està
traduint en imatges aquests dies i que finalment el signen Barbara
Gogny, Mitch Brian i el director Aloy. No és la primera adaptació
de la costumista obra de James.
Com a curiositat podem citar l'òpera que en féu Britten però és
a la pantalla gran on s'han succeït les adaptacions, Eloy de la
Iglesia en va fer una versió gay amb un jove seminarista de
protagonista, però la més remarcable és The Innocents (1961) de
Jack Clayton amb Deborah Kerr en el paper estel·lar. Aloy considera
aquesta versió «molt bona» però les diferències amb la seva són
paleses, «la pel·lícula de Calyton es basa en l'adaptació
cinematogràfica de Truman Capote de l'obra de teatre de William
Archibald; per estar basada en una obra teatral els dialegs són
molt densos, a la meva no, i d'altra banda, a aquella de Kerr fa el
paper de fadrinota reprimida i nosaltres tenim pel mateix paper
Sadie, que és fresca i jove».
Atenció perquè ara saben quin és el secret de la història que el
seu director defineix com «un conte de fades», per ell, «el misteri
de la pel·lícula és el de la identitat, així, això és l'illa, no
Mallorca, ni Malta, l'illa... i quan rodem a Ciutat, no voldrà ser
Londres, ni cap altre, serà la Ciutat». Inidentificable però datada
a mitjan segle passat.
La majestuositat de Raixa va perfecte pel film que és cert,
conserva algunes coses de Bearn, com sabem un altre film rodat a la
possessió. La biblioteca té uns gruixats lloms de llibres que es
titulen Antes Morir que mezclar mi sangre. Bearn.
L'idioma més utilitzat per la quarantena de persones que formen la
troupe de Presence of mind és l'anglès i és que sent la part grossa
de la producció nord-americana molt del personal és de parla
anglosaxona i els que no, parlen l'anglès a la perfecció. La segona
llengua és el català, normal si al fet de la mallorquinitat del
director hi afegim la part de l'equip tècnic, decoració, casting i
altres herbes i la catalanitat d'altra part entre els que es
compten l'encarregada de vestuari Rosa Paradeda i l'operador de
càmera Joan Benet. Tanca el triangle lingüístic del rodatge el
castellà. Tohom s'entén i amb tota facilitat es canvia de
llengua.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.