Gent jove... festival de rock'n'llengua!

Antònia Font foren els encarregats de trencar el foc, en el que fou la seva primera actuació en un local d'aquestes característiques. Viure sense tu, la seva cançó més coneguda, fou la que despertà més entusiasme entre aquells que, des de primera hora, ocupaven les files de davant de tot de l'escenari. A les grades, els que es reservaven per a altres grups. La cosa no havia fet més que començar. Quedava encara Fora des Sembrat, Tots Sants, Gossos, Lax'n'Busto, Ja t'ho diré i Sopa de Cabra.

Molts grups de nines de catorze anys amb estelades i mocadors de Joves de Mallorca per la Llengua. Molts infants, nou/deu anys, amb ulls oberts com taronges davant el seu (segur) primer concert. I, a mesura que avançava el vespre, molta gent de vint llargs, o de trenta curts, gent de la generació dels Sopa. També hi havia, i se'ls ha de reconèixer el mèrit, alguns pares resignats a una llarga nit. A la porta de l'arena, les consignes: «Jo seré allà, veniu-me a cercar tot d'una que acabi». No calia passar pena per això. Per evitar donar excessius problemes als veïns, una vegada s'entrava al recinte si es sortia es perdia el dret a tornar a entrar. El control és el control.