El desflorament de Florinda (709)

Diu la llegenda que el rei Witiza, altres parlen de Rodrigo, son successor, violà Florinda, la filla de Don Julián, governador de Ceuta. En saber el que havia passat a Toledo, capital del Regne dels visigots, Don Julián decidí de traicionar els seus i així, per revenja, ajudà els moros a creuar l'Estret de Gibraltar el 71l... Aquella invasió nord-africana arrabassà la corona al Rei got i s'apoderà de les terres hispàniques i després de les Illes Balears. Acostumaven els grans senyors de la Península a enviar els seus fills, mascles i femelles, al palau reial de Toledo i allà, dins la Cort, servien la família reial i aprenien tot el que havien d'aprendre. Un gra més i segons sembla per força n'aprengué la bella Florinda. Així doncs, els joves més significats del regne eren educats en la cortesia i les lletres de les gents del poder i quan arribaven a fadrins, el rei mateix els cercava un bon partit o el partit que li passava pel nas per a casar-los. Però el monarca, a més de la corona, desitjà el cos de Florinda i la passà per la mola, com vulgarment solen dir. Un missatger va dur a Don Julián una carta amb la denúncia del que s'havia esdevingut i Don Julián, com qualsevol pare con dret en el seu cas, alçà la veu al cel. Bé. La veu i el puny, tot i que encara no existia la salutació dels esquerrans. Digué, aleshores, segons la crònica àrab de l'Ajbar Machmua, Don Julián: «Per la religió del Messies que he de trastornar el seu regne i he d'obrir un gran clot als seus peus».