Madò Fada: «Enguany no podré ballar perquè les cames no m'aguanten bé»

Joana Capllonch Cerdà, aquest és el seu nom de carnet, de la festeta, n'està ben satisfeta, però quan li parlen de la xocolatada ja canvia de cantet: «En beuré una miqueta perquè no em xoca molt. No som gens llépola. Aquí, a la residència, quan em donen qualque dolç l'estoig i després, quan ve a veure'm un jove que també viu aquí "el conec de quan era petitó" li dic: 'Mateu, jas i menja-t'ho', i ell s'ho menja tot. L'estim molt».

Madò Fada va venir a viure a la residència, acompanyada del seu únic fill, la mateixa setmana que va fer els 106 anys. «Llavors em feren ballar; enguany no podré perquè les cames no m'aguanten bé». El seu fill és mort. Però ella encara està «ben contenta i alegre d'haver-lo cuidat de petit i de vell. Tota la vida he tingut en Joan al meu costat».

De fet, madò Fada va pujar el seu fill tota sola. «Quan en Joan tenia set anys el meu home se'n va anar allà on sempre fa sol "en aquell moment no en recordà el nom, després li vingué a la memòria, era l'Havana". I després de deu anys va escriure dient que no tenia doblers i que volia tornar. Els meus germans em varen dir que si li enviava el doblers mai no el tornaria a veure, per això vaig compra-li el passatge, perquè en Joan em va dir que volia conèixer son pare». Quan el marit de Joana va arribar no va poder anar a rebre'l, tenia les febres. Després va explicar que el seu marit morí al cap d'un any i mig.