Castellers de Mallorca, qüestió de família

Fa un aire gelat. Són gairebé les set de l'horabaixa. Comença a enfosquir. A la porta de l'Institut Joan Maria Thomàs es troben, amb besades i mostres d'afecte, un grup heterogeni de persones. Mares amb nins. Adolescents. Pares de família. Grups d'amics. Tots es coneixen pel nom, pel malnom. Fa temps que no coincidien, tenien descans, i ara que comencen de nou els assajos recuperen amb força la germanor aparcada. Sense por a grips i costipats, els menuts es descalcen mentre els més grans treuen la faixa negra i, amb ajuda, comencen a cenyir-se-la a la cintura. No hi ha tocs de gralles però tan se val. Els Castellers de Mallorca acaben d'encetar nova temporada. La tercera. «De vegades, quan veig com ha crescut això m'espant un poc i tot», apunta n'Isidre. Antic cap de colla, impulsor dels Castellers de Mallorca, n'Isidre recorda clarament com va començar tot. «Érem un parell de matrimonis mixts (de mallorquins amb catalans). Quan anàvem al Principat i vèiem alguna actuació castellera, els nostres nins demanaven sobre allò que era, s'hi mostraven interessats. Llavors, aquí, i per fer un poc de bulla, quedàvem, menjàvem coca amb verdura i començàvem a fer pilars... i d'això ha passat a ara on la colla reuneix més de cent persones. És una passada», recorda l'impulsor dels Castellers.