Antonio Fernández: «Parlar de Borges és parlar d'un escriptor vivent»

«Borges no ha mort mai en la mort», apuntà el conferenciant per al qual «la idea d'escriptor comporta la de vivent, si no només són noms, com en una llista de telèfons». En aquest sentit, Fernández destacà la frescor que tenen encara les afirmacions i comentaris del literat argentí. «Ningú no pot negar que les seves declaracions estaven fetes des d'una profunda visió de la realitat i amb un gran sentit crític. Aquest és, potser, el Borges que es troba més a faltar. Ell no negava cap debat ni discurs sobre qualsevol tema», comentà a la vegada que ressaltava l'«ètica literària» de Borges: «Un repàs a tot allò que ha fet, des del text més conegut al més efímer, ens permet trobar un rigor i un sentit del plaer de l'escriptura, i també de la invenció en general, que neix d'un sentit de la realitat com aventura continuada».

Per l'estudiós, tot plegat fa de la figura de Borges, un home extraordinari. «La seva excepcionalitat, que també tingué Goethe, és l'acumulament de tensió creativa des que ascendeix a la literatura fins a la seva mort. El seu darrer text, un pròleg inconclús, és una obra de plenitud, la qual cosa no és molt freqüent», digué.