Els crítics, insensibles a la poció d'Asterix

Els diaris francesos Libération, Le Parisien i La Croix consagren la primera plana o els editorials al film del director Claude Zidi i del productor Claude Berri. Però, més enllà de les qualitats o defectes del film, el llogaret dels invencibles gals serveix d'ocasió per evocar «la línia Maginot de l'excepció cultural francesa davant les legions de Hollywood».

La crítica no deixa sense abordar un sol aspecte de la pel·lícula de llengua francesa més cara de la història, en què s'han dipositat totes les esperances.

Per al diari comunista L'Humanité, Asterix és «una metàfora il·lustrada d'una certa concepció de l'enfrontament entre cinema hollywoodenc i europeu, el bastió de resistència del qual és efectivament el nostre llogaret gal».

«Això no funciona», diu el crític de Libération. «Igual que el famós poblet, el còmic resisteix l'assalt del cinema... El somni es fixa i allò que té de meravellós desapareix». També Le Parisien titula: «Però on quedà la poció màgica?». «Adaptada amb grans despeses, la cèlebre tira còmica perd gran part del seu encant, malgrat un repartiment enlluernament i un Obelix-Depardieu més aviat convincent... Per què estam decebuts? Perquè no reim, els efectes especials fan impressió d'una cosa ja vista. No s'aconsegueix un bon film amb l'acumulació de noms coneguts. No aporta res al còmic», estima el diari.