La darrera pel·líucla del director britànic Ken Loach, Mi nombre
es Joe, fou la gran triomfadora de la 43a edició de la Setmana
Internacional de Cinema de Valladolid (Seminci 98), ja que el jurat
internacional, presidit per l'escriptor uruguaià Mario Benedetti,
li concedí per unanimitat l'Espiga d'Or, a la vegada que el seu
protagonista, Peter Mullan, aconseguí el premi al millor actor.
Aquesta decisió fou corroborada pels visitants del certamen, que
també l'imposaren el premi del públic.
El jurat internacional decidí concedir l'Espiga de Plata a la
producció austríaca Los herederos, del director Stefan Ruzowitzky,
que també obtingué una menció especial del jurat de la Federació
Internacional de la Premsa Cinematogràfica (Fipresci).
El cinema espanyol només aconseguí el premi a la millor actriu
per a Ariadna Gil pel seu paper de jove esquizofrènica a la
pel·lícula Lágrimas negras, el treball pòstum del director Ricardo
Franco, guardó que fou molt protestat pel públic assistent a la
lectura del dictamen del jurat.
El premi Pilar Miró al millor nou realitzador el compartiren el
director francès Christophe Ruggia per El niño de Châaba i el
britànic Shane Meadows per TwentyFourSeven, pel·lícula que
aconseguí a més el premi a la millor direcció de fotografia per a
l'operador Ashley Rose.
A més, el jurat concedí el premi especial a Heather Rose, dona
afectada de paràlisi cerebral que ha escrit i protagonitzat la
pel·lícula australiana Hazme bailar mi canción, de Rolf de Heer.
L'acta del jurat destaca que la pel·lícula «convida a compartir el
món íntim d'una dona seriosament discapacitada, i veure, per sobre
de tot, el seu coratge, compromís i dignitat».
Alcohòlic rehabilitat
Mi nombre es Joe narra la història de Joe Kavanagh (John
Mullan), un alcohòlic rehabilitat que en estar en atur es guanya la
vida fent petits treballs i a més entrena un equip de futbol format
per joves en situació precària. Joe, que manté una relació amorosa
amb una assistenta social, s'ofereix a ajudar un dels seus
jugadors, que té problemes amb uns prestamistes.
La pel·lícula guanyadora de l'Espiga d'Or és una coproducció
entre Anglaterra, Alemanya i Espanya, que representa el retorn de
Ken Loach a l'ambient dels barris obrers del seu país, després que
els seus anteriors treballs, Tierra y libertad i La canción de
Carla tractassin la Guerra Civil espanyola i el conflicte armat a
Nicaragua, respectivament.
Aquesta era la quarta vegada que Loach participava a la Seminci,
festival que organitzà el 1992 un cicle amb totes les seves
pel·lícules. obtingué el 1991 l'Espiga de Plata per Riff-Raff, i el
1994 per Ladybird Ladybird el premi a millor actor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.