Els astrònoms confirmen evidències d'oceans líquids a llunes de Júpiter

Varen afirmar que la nau Galileu, que ha estat orbitant al voltant de Júpiter des de l'any 1995, ha recollit dades que demostren que Europa i Calixt varen afectar els camps magnètics del planeta. Ja que cap lluna no té camp magnètic pel seu compte, l'efecte és sorprenent. Una bona explicació, segons varen escriure Krishan Khurana i alguns col·legues de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles, a la revista Nature, és que s'estiguin formant oceans líquids salats davall el gel, fet que causa la formació de camps electromagnètics.

Els científics creuen que hi ha possibilitats que hi hagi vida o que n'hi hagi hagut algun cop en aquests oceans subterranis. «Una de les condicions que hi ha d'haver per a l'origen de la vida es compleix en aquests satèl·lits», va assegurar en una entrevista telefònica Fritz Neubauer, un geofísic de la Universitat de Colònia, Alemanya.

En un comentari d'acompanyament publicat a Nature, Neubauer es va mostrar d'acord amb Khurana que l'explicació més probable per la inducció electromagnètica és la presència d'aigua líquida.

Les dades de Galileu donen suport a l'evidència geològica d'aigua líquida subterrània a Europa. Les tècniques d'inducció electromagnètica són eines importants pels geofísics. Neubauer va dir que un oceà subterrani a Europa no seria una cosa inesperada, però que un a Calixt seria una completa sorpresa.

Una de les troballes clau de la missió Galileu va ser el descobriment de fluxos volcànics congelats, així com gel fos a la superficie de la lluna Europa, fet que abona la premissa d'oceans líquids subterranis, segons va considerar la Nasa. Així mateix, va descobrir una atmosfera d'hidrogen i de diòxid de carboni a Calixt.