Joan Pau II: vint anys del papa més viatger

Quan el gairebé desconegut arquebisbe de Cracòvia va irrompre en l'escenari mundial el 16 d'octubre de 1978, molts de creients ni tan sols podien imaginar-se un papat tan transcendental.

Pocs vaticinaren que el primer papa no italià en gairebé cinc-cents anys abandonaria totes les restriccions papals per viatjar, abraçaria l'ancià i el moribund, besaria els infants i es convertiria en una superestrella dels mitjans de comunicació.

Malgrat això, els qui ja el coneixien mai no dubtaren que Karol Wojtyla estamparia el segell de la seva autoritat en una Església Catòlica que alguns conservadors temien que perdia el camí. Molts de catòlics, especialment dels països desenvolupats, discrepen de les idees del papa sobre el dret a l'avortament i la seva taxativa oposició al matrimoni dels capellans i a l'ordenació de dones, però pocs critiquen la seva lluita pels drets humans.

Des del seu primer viatge a l'estranger, a Mèxic el 1979, i els altres 83 fora d'Itàlia, el papa ha duit el seu missatge no només als fidels de la seva Església, sinó també en moltes d'ocasions als dictadors que oprimeixen el seu poble o als líders occidentals que dirigeixen societats que ell considera enfonsades en un buit moral.

D'altra banda, Joan Pau II va reiterar els seus ensenyaments en temes morals que indignen molts de liberals i va defensar l'encíclica de Pau VI que prohibeix els anticonceptius i el matrimoni entre homosexuals. «Avui més que mai és necessari recuperar el sentit del matrimoni», ha dit.