«La gent ve a la nostra pastisseria perquè feim les coses igual que fa 60 anys»

12/10/98 0:00

«Son pare abans de morir els va dir: us oferiran coses noves, us voldran vendre productes que diran que són més barats i millors... però vosaltres deis que no, no sortiu de les vostres coses, seguiu el mateix sistema del primer dia. I així ho varen fer». Catalina Soler, la mestressa de Can Roca, explica així l'èxit i la continuïtat d'aquest negoci, d'aquest art de consum, que ja va per la quarta generació. «El públic ens diu que allò que més els agrada de la nostra pastisseria és que els pastissos tenen el mateix gust que quan eren petits, i això és molt important», destaca la mestressa.

Per a una fidelitat com aquesta a les ensenyances dels mestres pastissers d'altres generacions, cal alguna cosa més que bona memòria. Així, una petita llibreteta, guardada com or en pols, repassa, mesura, amida, cadascun dels secrets. «Tenim receptes d'una pastisseria de Montevideo, que són parents. A canvi, també els en vàrem donar algunes de nostres. Això sí, les ensaïmades no els surten», comenta Catalina Soler, que no es cansa d'explicar les postres úniques de la casa: La tarta nostra, el pa dolç i, és clar, el pastís de pobre. Pobre, però no pobre per les calories (que n'ha de tenir, i moltes). Tampoc pels materials que necessita per fer-se (pasta de fulls, crema i vermell d'ou cremat). Pobre per una llarga història: «El cunyat del meu sogre aprofitava les sobres de la pasta de fulls per fer una nova planxa. Hi posava la crema per sobre i deia als amics, *jo ja duré el pastís de pobre', perquè ningú no el pagava, ni costava gaire», apunta la mestressa. Els seus fills, Toni i Jaume Roca, i el seu gendre, Toni Adrover, segueixen les explicacions mentre fan feina a l'obrador. Completa el quadre familiar, i de negoci, l'altra filla, n'Antònia, que fa de dependenta. «La pastisseria ha de ser familiar, perquè depèn molt del dia, de ser fresc, i amb la família saps cert que és així», assegura i afegeix: «En el pastís de pobre el secret és que sigui del dia, d'hores abans de menjar-se».