El bisbe Taltavull reclama «tolerància zero» pels casos de pederàstia de la Fundació Nazaret

Tolerancia cero reclama la iglesia católica con el tema de la pederastia, mientras esta organización continúa metiendo mano a la infancia, y reclamando a la sociedad el poder terrenal de dirigir sus inocentes almas, sus mentes y sus cuerpos hacia la educación de la sumisión, la represión sexual y el elitismo social. Yo viví esta represión y abuso y así lo dejé escrito en mi obra "Nazaret, una isla dentro del Mallorca", y a mi humilde parecer, puedo expresar con total libertad, e inclusive sentenciar, que la única tolerancia cero será efectiva cuando los casos de pederastia y abusos a la infancia que arrastra esta organización a través de su historia, se conviertan, como ya lo está haciendo ahora, en la pesada losa de su tumba. Los niños no se tocan ni tampoco prescriben.

Des d'una perspectiva de psicologia social el principal perjudicat del silenci és el poder catòlic. Una víctima que calla i no denuncia fa por. Té l'explosiu al rebost. El Sr. Bisbe està preocupat per l'apostasia silenciosa, pel fet que el poble ha perdut la por a la destrucció total del Planeta, al botó vermell. Després del segle XX ja no se li pot amenaçar amb res. Un altre holocaust? 50.000 bombes atòmiques? Un pandèmia cada tres anys? Curiosament la pandèmia a l'Estat espanyol va ser declarada pocs dies després del dimecres de cendra. A la Xina va coincidir amb l'any nou xinès. Qui té l'insecticida o matarrates riu. El problema apareix quan els insectes o les rates ja resisteixen qualsevol dosi i no hi surt efecte res. De sobte, la mateixa Església vol escenificar la justícia, la reconciliació, el perdó... Ara van de comissió de la veritat, de la tolerància zero... Crisi de natalitat. No a la vida. I ara polítics i capellans fan tot el possible per fer creure que hi ha justícia i que ells també estan empenedits dels fets en nom de Déu. El moix ja no té ratolins. Quina putada! En cas que vingui un gos i no estigui alimentat no podrà córrer. Ratolins, tornau, us oferim el passaport espanyol i el perdó. I una capella. I una filla que beatificarem en 30 minuts al món virtual. El millor és que l'Església prediqui amb el silenci. Que abandoni les tècniques polítiques. Des de la llibertat, clar. Que no torni a ser perseguida mai. Ara, callar és un dret i qui ho fa primer guanya dues vegades. És més noble i efectiu. Un servidor ha de callar con la societat actual calla. Això no és França. Torn al principi. Qualsevol sociòleg o psicòleg diria que callar és la pitjor opció. I hi ha apostasia silenciosa. El saludable seria expressar i plorar. Però el poble ja no té llàgrimes. Ni ràbia. Ni esperança. Ni futur sense fons d'inversions que afavoreixin pandèmies per vendre mascaretes. L'ase ja no camina cap a la pastanaga. Segons algunes pàgines cristianes l'apostasia és senyal del final dels temps. 2030 és un any que recorda el 2000 aniversari del bateig de Jesús i que hom espera que el Drac vermell (Xina) presenti batalla contra el fill de la dona amb corona de 12 estrelles (UE). Un privilegi viure aquest moment. En tot cas, salut a Sebastià, la persona que s'ha contingut per complir amb la missió encarregada pel seu entorn. I enhorabona.

Creo que el Sr. Taltavull debería ser más prudente y no tocar determinados temas no sea cosa que alguien con memoria empiece a largar.