L'escriptor britànic d'origen indi Salman Rushdie ha estat objecte d'un atac amb ganivet durant una presentació a l'estat de Nova York, i ha estat traslladat d'urgència a l'hospital, segons ha confirmat la Policia novaiorquesa.

L'antic guanyador del Premi Booker, de 75 anys, estava parlant en un esdeveniment de la Institució Chautauqua quan un individu amb màscara negra va saltar a l'escenari i va aconseguir apunyalar-lo.

Segons les informacions policials, Rushdie ha rebut una punyalada almenys una vegada al coll i una altra a l'abdomen, motiu pel qual ha entrat a quiròfan. Allí ha rebut respiració assistida, ja que es troba sense capacitat de respirar per si mateix.

«Les notícies no són bones (...) Salman probablement perdrà un ull. Els nervis del seu braç li han estat amputats i el seu fetge ha estat apunyalat i danyat», ha informat l'agent de l'escriptor, Andrew Wylie, en declaracions a 'The New York Times'.

La Policia ha detingut el sospitós i l'ha identificat com Hadi Matar, un ciutadà de Nova Jersey de 24 anys. No obstant això, encara no s'ha determinat el motiu de l'atac. D'altra banda, l'entrevistador de Rushdie durant l'acte ha sofert una ferida lleu al cap, encara que ja ha estat donat d'alta.

Després de saltar la notícia de l'atac, la Casa Blanca ha qualificat l'incident com un «atemptat», alhora que ha aplaudit la feina dels serveis d'emergència i els ciutadans presents durant l'atac per la seva «ràpida actuació». «Aquest acte de violència és espantós. Tots nosaltres a l'Administració Biden-Harris estem orant per la seva ràpida recuperació», ha expressat el Govern dels EUA. Altres governs, inclòs l'Executiu de Pedro Sánchez, han condemnat l'atac i han mostrat el seu suport a l'escriptor.

La fàtua

Rushdie ha passat molts anys vivint amenaçat per l'Iran per la seva novel·la 'Els versos satànics', considerada blasfema per les autoritats iranianes i per la qual el llavors líder suprem iranià, l'aiatol·là Khomeini, va emetre en 1989 un decret per a demanar la mort de l'escriptor.

El Govern de l'Iran va acabar distanciant-se de la 'fàtua' de Khomeini, però, el 2012, una fundació religiosa iranià semioficial va elevar la recompensa per Rushdie de 2,8 milions de dòlars a 3,3 milions de dòlars.

L'escriptor va relatar precisament els seus patiments durant els primers anys de la 'fàtua' en les seves memòries 'Joseph Anton', publicades el 2012.