L'escriptora Isabel-Clara Simó ha mort a 76 anys aquest dilluns.

L'autora d'Alcoi (País Valencià), nascuda el 4 d'abril de 1943, es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de València, iniciant la seva trajectòria amb la consecució del Premi Víctor Català.

Després de dècades dedicada a l'escriptura i amb una cinquantena de títols, Simó havia estat distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, a part de ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i guanyadora del 49è Premi d'Honor dels Lletres Catalanes.

Simó ha canalitzat amb la seva obra escrita al llarg de 40 anys reivindicacions relacionades amb la llibertat i la situació de les dones.

Va conrear novel·la, poesia, assaig, periodisme, guions de ràdio i televisió i teatre, es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de València (1965), on es va vincular amb els primers grups nacionalistes sota el mestratge de Joan Fuster, i de 1972 a 1983 va dirigir la revista 'Canigó', des d'on va treballar per a donar veu a joves escriptors.

El 1978 va iniciar la seva trajectòria literària amb la concessió del Premi Víctor Català pel llibre 'És quan miro que hi veig clar' (1979), i després va publicar 'Alcoi-Nova York' (1985), 'Històries perverses' (1992) -guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or- i que va continuar amb 'Perfils cruels' (1995).

Després va publicar 'Dones' (1997), que va ser duta al cinema amb guió de Jordi Cadena i direcció de Judith Colell, i després d'aquest èxit va explorar l'univers masculí en 'Estimats homes (una caricatura)'; la seva darrera novel·la, 'Jonàs' va ser publicada l'any passat.