Un avís del propietari tornà a fer saltar totes les alarmes. Dijous vespre, cap a les nou i mitja, es desallotjaren els 28 membres de les vuit famílies que viuen al número 54 del carrer del Socors. Ja han passat dues nits fora de casa i, per poder-hi tornar, esperen un informe d'Urbanisme. Fa temps que la zona de davant l'edifici està abandonada: les finestres tapiades i la façana en mal estat ho evidencien. Les vuit famílies viuen a la part de darrere de l'immoble, que dóna al carrer de Mateu Enric Lladó. Certament, aquesta àrea de la finca no té cap problema, però l'única porta és la del carrer del Socors, i aquí és on hi ha perill.
El terra del primer pis és a punt de caure tot just damunt el passadís per on han de passar els veïns, els agradi o no, si volen entrar a ca seva. La situació és prou greu perquè els Bombers decidissin desallotjar tots els habitants fins que no s'enllestís l'informe. De fet, la Policia Local fins i tot ha tallat el carrer i tres agents impedeixen que ningú passi per davall l'immoble en perill. Segons Eusebio Pagué, resident del número 62 del mateix carrer, tots els qui hi viuen són llogaters "i molts hi estan des de fa més de quaranta anys". A més, Pagué afirma que molts dels desallotjats són gent gran i que fins i tot algun és invàlid. Confia que podran tornar quan es reformi l'edifici.
Un mal carrer
La casa d'Eusebi Pagué també sembla en mal estat: té tota la façana apuntalada i la pintura escrostonada. Tot i això, ell assegura que només presenta problemes a la façana. Però en aquest tram del carrer hi ha moltes més cases en mal estat. La del costat de la que s'ha precintat, per exemple, pareix buida, és plena de cruis i ni tan sols té finestres. També hi ha diversos negocis que semblen tancats de fa temps.
"Ens queda la por al cos"
Els prop de seixanta veïns que vivien als edificis limítrofs amb el número 21 del carrer de Rodríguez Arias tornaren a casa dimecres, cap a les vuit del vespre. Després de l'esfondrament de diumenge a mitjanit, havien estat evacuats per precaució el dia següent.
Plaça d'en Serralta, 1
Des de la galeria de la casa de Fàtima, al número 1 de la plaça d'en Serralta, es pot veure el pati exterior de l'edifici enfonsat. "Estic netejant, tot és ple de pols", diu mentre ens mostra el pis. Les seves nines petites juguen en un dels sofàs. "Ahir ja vàrem poder dormir a casa, però la petita no volia entrar a l'habitació. Tenia por. Veu el forat al sostre? -S'hi veuen canyissos-. La nina pensa que pot entrar alguna cosa". No va ser per l'esfondrament, assenyala. Varen ser els tècnics de l'Ajuntament. Dimecres anaren a casa i feren anàlisis del terra i del sostre per comprovar que estigués bé l'estructura. "També hi havia humitats", afirma Fàtima. Quan s'esfondrà l'edifici, diumenge, "la dutxa es va moure i la de ca la meva veïna també", assegura. Fàtima i la seva família just passaren una nit a l'hotel Continental. "Dilluns dormírem a casa. Només hi érem el meu marit i les nines. Teníem por. Tot el carrer era buit i no s'hi sentia res". L'endemà, "va venir un assistent social i ens va dir que no hi podíem quedar. Aquell nit dormírem a l'hotel".
Carrer d'Alós, 4 F
Just davant les runes es troba un bloc d'edificis amb la planta baixa de Sa Nostra i un pàrquing d'un supermercat. És el número 4 F del carrer d'Alós. La presidenta de l'escala, Magdalena Gelabert, comenta que "teníem por, fins que ens donaren un paper que posava que podíem entrar a casa. Ara només ens queda la por al cos, però estam bé. Això sí, el sostre de l'edifici s'ha d'arreglar perquè, si cau damunt ningú, no sé què passarà". Una família d'origen colombià que resideix al mateix immoble ens obre les portes de casa seva: "Mira quin desastre", diu, mirant per la finestra". El paisatge és desolador, amb l'edifici ensorrat. La portaveu de la casa és la matrona, l'àvia Edilma Tobar. "Som vuit que vivim aquí. Imagina't com era amb tots a l'hotel. Dimecres vespre tornàrem a casa. Hi entràrem amb molts de records del que havia passat. És molt estrany.
Això no s'esborra de la ment així com així. Gràcies a Déu no tenim cap desperfecte". Un nét de 6 anys irromp en la conversa i diu: "El sostre de l'edifici l'han declarat en ruïnes. Diuen que es mou molt i no s'hi pot pujar", assegura. "Encara estam molt nerviosos", afirma el pare del nin. La senyora Edilma sentencia que "estam molt agraïts: han estat molt pendents de nosaltres. En moments com aquest es veu qui s'interessa per tu. Ara hem de tornar a poc a poc a la vida normal".
La planta baixa, ensorrada
Parlant amb Margalida, surt al pas Juana Páez, copropietària d'una planta baixa adjacent al bloc esfondrat i que ha quedat completament derruïda."El meu pare dormia amb els seus canets quan l'edifici caigué. El tragueren pel balcó de l'edifici de devora i ha estat a Son Dureta, però ja n'ha sortit. Els canets els tragueren de davall les runes. En vull demanar explicacions, no sé a qui. De la casa, en canvi, no en queda res".
