La fauna nocturna del carrer de la Missió de San Diego, a la segona línia de l'Arenal, fa més por que la d'un zoo. Prostitutes espanyoles, brasileres i nigerianes conviuen -i fins i tot s'ajuden- amb carteristes romanesos. L'objectiu més cotitzat és el turista borratxo que se'n torna a l'hotel a empentes i rodolons. Quan es fa fosc, s'obre la veda.
Els delinqüents campen per l'Arenal. La crisi, però, també ha afectat els baixos fons. Els turistes tenen de cada vegada menys poder adquisitiu i duen les carteres més buides, sobretot quan es dirigeixen a l'apartament després d'una nit de marató alcohòlica. Els lladres romanesos lloguen sempre cotxes Seat León de color vermell o negre -un homenatge, potser, a Stendhal?- i patrullen per la zona. S'ajunten amb les seves amigues prostitutes.
La Fierecilla -una al·lota espanyola petita i guapeta- és una fora de sèrie per furtar carteres. Primer munta un espectacle damunt un banc amb un figurant.
Simulen l'acte sexual en públic i els espectadors més calents -és a dir, la majoria- s'hi acosten astorats. La resta és fàcil: ella s'aixeca, altres al·lotes l'ajuden i entre totes envolten l'innocent. El toquen sense pietat i ell perd el sentit. Són mans àgils, menudes, que en segons el deixen sense documents ni doblers. L'única regla sagrada és respectar l'autòcton. Als mallorquins i als espanyols gairebé mai no els molesten, perquè saben que solen presentar una denúncia. Els estiuejants, en canvi, poques vegades acaben amb la seva història a la comissaria. A més a més, si el tema es complica els lladres tenen el suport del Gegant, un romanès robust d'aspecte semblant al de Cònan el Bàrbar. Ell és qui s'encarrega de fer entrar en raó les víctimes que gosen encarar-se amb la Fierecilla. Amb ell també hi treballa un altre fenomen: el Tècnic, un altre romanès que fa del carterisme una art en majúscules.
Uns carrers més enllà, enmig d'uns arbres, s'hi amaguen les nigerianes. Són més rudes i primitives en les formes i recorren al "pingüí" per robar als clients, que amb els calçons baixos no les poden perseguir. Les espanyoles i les brasilenres s'estimen més el "sandvitx", més civilitzat i igual d'efectiu. Però no tot és delinqüència. Entre aquesta curiosa fauna hi ha un transvestit que es vesteix de vermell. De dia és obrer; de nit, travelo. Li agrada la seva feina -la nocturna- i de vegades fins i tot ho fa de franc, per a sorpresa dels usuaris. Ja és molt conegut a la zona. El darrer romàntic del carrer de la Missió de San Diego.
