Fa uns dies, dues senyores estrangeres d’uns seixanta anys varen demanar permís per fer ús dels excusats del cafè Gibson a la plaça del Mercat. Els turistes fan això, demanen una consumició o permís; altres entren directament a les toilets. Això es deu a la manca de banys públics a la ciutat de Palma.
En clar contrast quan un viatja a ciutats com Dijon o Troyes, es troba que els municipis posen aquest servei a disposició dels vianants. En lloc de més visitants com pugui ser el Mont Saint-Michel o la ciutat portuària i emmurallada de Saint-Malo a Bretanya, l’oferta és molt pronunciada i ben senyalitzada. A voltes et fan pagar un euro, a vegades és lliure de cap càrrega.
No sempre fou així a Palma. A la petita i bella ciutat de 150.000 habitants de fa seixanta anys, n’hi havia i eren especialment avinents.
A la plaça d’Espanya, encara amb el disseny preciós de l’arquitecta Bennàssar, hi havia vàters públics: l’edifici on se situaven encara hi és, abans colomer i ara magatzem on recentment fou envaït per ocupes.
A la citada plaça del Mercat, els excusats se situaven ben a la vora d’on ara hi ha el quiosc de premsa, òbviament foren enderrocats en la darrera remodelació del lloc.
Altres que record de manera no tan nítida, estaven situats a la vora del passeig del Born, just davant del que fou cafeteria Antonio i ara són botigues de roba. A la vora del passeig, s’aixecava un quiosc i per unes escales es baixava als lavabos. Aquests urinaris i el quiosc adjacent no tingueren bona fortuna, primer va desaparèixer el quiosc i després, a causa de pressions interessades, els serveis. Durant uns anys eren visibles els esglaons del lavatori que el bar Antonio usava com a magatzem propi fins que foren totalment soterrats. D’aquesta forma, l’elegant terrassa de l’espai de lleure mític es va fer molt gran. El senyor Antonio era un home fet a si mateix, nascut a l’Alaró rural obtingué una petita fortuna que li permeté obrir els dos locals de luxe: el del Born i el de la plaça Gomila que ara són patrimoni del record turístic. Crec recordar que un nebot seu, que treballava amb l’oncle, va treure la loteria, cosa que li permeté fer una planta baixa per a sa mare amb un petit jardí que ompliren de margarides blanques devora Son Canals. Hi ha gent que té sort.
És curiós que una ciutat que presumeix de certes avantguardes socials hagi oblidat les necessitats fisiològiques i sols tengui cura de les espirituals o les comercials.
Ara mateix sols a l’estació internodal i al mercat de l’Olivar hi ha latrines obertes al públic. De les primeres en sol parlar sovint la premsa per culpa d’activitats sexuals no reglades, les segones semblen molt més discretes.
Crec que aquest fet és una greu mancança per al ciutadà ordinari, i no cal dir del turista apressat!
Antic urinari plaça d’Espanya
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Uns excusats públics és una de les coses més necessàries per donar un bon servei al visitant. Però sembla que els polítics no tenen aquestes necessitats. Els banys, haurien d´estar controlats. No cal que paguin el valor d´una aigua o cacacola. Basta una simple moneda, com fan a molts països. Estan nets i ben cuidats. Però, és clar, l´educació dels espanyols és nul·la. Pixen fora de test, mai tan ben dit, i embruten per on passen. Es podria posar fi prenent mesures contra aquest comportament incívic. També evitaria defecar pels carrerons. No només són els cans que ho fan.