Aquest dijous, Palma XXI ha presentat la tercera edició de l'anuari 'La Ciutat en Transició', que repassa la realitat de Palma del 2023 que aquest any ha estat marcada pel canvi de govern municipal. Com bé han explicat a la introducció de l'anuari, «mig any després de les eleccions, podem afirmar que la transició política del passat mes de maig ha redefinit no sols el color de l'Ajuntament, sinó també les polítiques urbanístiques, d'habitatge i culturals de la ciutat. La paleta de la política local ha estat transformada, i amb ella, el llenç sobre el qual es projecta el futur de Palma».
A la publicació han fet un repàs de l'actualitat anual des de quatre marcs diferents: la transició urbanística, la transició econòmica, la transició social i la transició ecològica. A través de les notícies dels mitjans que s'han anat publicant des de gener fins a desembre de ja l'any passat, es fa una selecció de temes que han estat rellevants i s'analitzen. Precisament, l'anuari de 2023 ha estat marcat per grans temes com l'habitatge, el turisme o la llengua.
En aquest sentit, per exemple, no han passat desapercebuts temes com la gestió de Son Busquets i el futur de l'antic quarter. L'anterior govern municipal apostava per fer-hi habitatges de lloguer social, mentre que l'actual proposa un model de lloguer a preu taxat per a «no crear guetos». Tampoc s'han deixat d'anomenar el futur del Pla General, l'eliminació del projecte de l'Eix Cívic de Cotlliure, el Decret d'Habitatge, les obres de Passeig Marítim, la mobilitat en bicicleta i patinet, la retolació del Mercat de Pere Garau, entre altres.
Finalment, l'anuari s'ha complementat amb articles d'opinió i diferents texts que s'han fet per part de l'Obra Cultural Balear, de Palma XXI i dels membres d’aquesta entitat Jaume Garau, Climent Picornell i Miguel Reyero. 'La Ciutat en Transició' s'ha presentat a la Biblioteca de Cort de la mà de la presidenta de Palma XXI, Cristina Llorente, acompanyada de la vocal de l’associació Maria del Mar Socias i de Miguel Reyero, qui ha contribuït a la tercera edició d’aquest anuari amb un article sobre mobilitat i transport públic. La publicació de 'La Ciutat en Transició' ha comptat amb el suport del Consell de Mallorca.
Aquesta obsessió per facilitar que tothom que pugui viure baratet a Mallorca tothom que vulgui és interessada, i interessa a qui vol que d'aquí un parell d'anys siguem 2 milions. Amb tot el que implicarà això.
No som capaç d'entendre com tanta bona gent tan preparada és incapaç de canviar el xip en aquesta qüestió. És caparrudesa. Era un discurs i una lluita que superficialment semblava lògica des d'un punt de vista progressista. Habitatge digne per tothom, sona bé, qui punyetes hi pot estar en contra? Idò no podem ser tan superficials quan fa anys que ja ens hem menjat l'iceberg. Com pot ser que seguim endavant amb els ulls tancats provant d'arribar a les precioses petites peces de gel que suren com si no hagués passat res?
Per cert, si la compra val el doble que fa uns anys, no costa més també pagar el lloguer o la hipoteca?
Vos heu demanat quanta gent viuria ja a Eivissa si el preu de l'habitatge no hagués pujat? Perquè bé que tenim queixa de com s'ha massificat l'illa, però sembla que volem que es massifiqui més.
Per què van servir les promocions d'habitatge protegit a Calvià amb el boom turístic, sinó per importar milers i milers de treballadors sense haver-los de pagar un sou condret?
Voleu progrés real per als ciutadans de Balears i sostenibilitat per les societats, territori i cultura? Salaris, requisits i drets pensats perquè sigui així. Si quelcom d'això falla, anam cap a on anam. I abaratir el territori és un pilar de la massificació i precarització. Però si som un paradís per als compradors amb salaris europeus, que per a ells sempre estam d'oferta.