Reproduïm el text de la declaració d'Amics de la Casa del Poble titulat Memòria Ferida:

«Des de la coordinadora dels Amics de la Casa del Poble, aquests dies ens estam movent amb motiu de la remoció de terres al solar de la Casa del Poble. Ens preocupa que es faci sense cap control i sense tenir la sentència dels jutjats.

Veim com l’empresa promotora BEACHHAUS INVEST (Inversions de la casa de la platja) ha començat les excavacions al solar, coincidint amb la festivitat de Pasqua i sense que tinguem la sentència en ferm del contenciós administratiu, que vàrem interposar per a protegir el solar com a Espai de Memòria Democràtica.

Dia 5 d’abril, ens vàrem posar en contacte amb l'arqueòloga de l’Ajuntament de Palma que ens va informar que fins dimarts, d'aquesta setmana, no podria fer res, des d'aleshores no ens agafa el telèfon ni sabem res d’ella.

Ens hem posat en contacte també amb la direcció de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca que ens ha comunicat que Jesús Jurado, secretari autonòmic de Memòria, els ha informat de l'existència d'un acord amb la propietat per a la supervisió arqueològica de les excavacions.

Hem parlat directament amb l'empresa que fa l'excavació i ens ha explicat que a ells ningú no els hi ha dit res sobre cap control arqueològic. Carreguen la terra directament en camions que porten a un solar privat de s'Aranjassa. Hem parlat amb el govern i ens han dit que ells no poden fer res, argumentant que el tema està judicialitzat.

Volem fer públics els indicis que tenim sobre la possibilitat de trobar restes en el solar, indicis que hem compartit, sense resposta, amb la delegació del Govern. Ens consta per diverses fonts i persones que s’han posat en contacte amb nosaltres, que existeix un cofre dins el solar amb l’acta de la donació, sabem que l’acompanyen altres objectes i documents que es varen enterrar en l’acte de col·locació de la primera pedra. No hem pogut situar la ubicació exacta. També coneixem per un veïnat, que l’any 1994, mentre es construïa un dels edificis contigus al solar, es varen trobar restes humanes. El propietari d’aquest solar era el mateix que el donant de la Casa del Poble, Joan March i Ordinas. Estan relacionades aquestes restes amb les activitats de contraban que es lligaven al nom d’en Verga? Serveixi de marc històric la investigació que ha fet sobre el contraban l’historiador Pere Ferrer Guasp.

Joan March parcel·lava i venia, donant facilitats de compra amb les hipoteques del seu banc, gran part dels terrenys que l’enderrocament de les murades feia urbanitzables. Terrenys malvenuts per una decadent aristocràcia mallorquina. Servien aquests solars per a tapar els excessos criminals del contraban?

Som conscients que si trobàssim restes humanes, possiblement no estarien lligades a la Guerra Civil o a la dictadura, o sigui al marge de l’objecte de la llei 10/2016 de fosses. Això no obstant, el control arqueològic del solar pot posar llum a una part important de la nostra història i a la forma en la qual es creen i consoliden les grans fortunes, és a dir: la desigualtat.

Fa poc hem conegut que el col·lectiu TERRAFERIDA deixa l’activitat davant l’immobilisme de les nostres institucions, les mateixes institucions que ara veim posar-se de perfil amb l’aplicació de la llei 2/2018, mentre fan campanya electoral a favor de la Memòria Democràtica. Cal recordar que gràcies al moviment obrer s’ha avançat en la democratització de les institucions de govern o, per anar a un detall, que va ser a la Casa del Poble el lloc on els militars revoltats contra la República varen detenir Aurora Picornell, junt amb la resistència civil organitzada contra el cop d’estat.

Lamentam que els companys de Terraferida donin una passa endarrere i entenem els seus motius. Creim que és urgent que les institucions públiques recuperin l’interès general i el bé comú com a eixos de les polítiques públiques, per damunt dels interessos particulars i l’interès de lucre, mitjançant els fets i no amb les constants campanyes de comunicació.

La permuta d’un solar públic continua sent la millor solució per a recuperar el solar de la Casa del Poble, d’indiscutible importància històrica i simbòlica. Això permetria, tal com proposam, construir un equipament que mitjançant la funció pública preservàs els valors que han constituït el moviment obrer: fraternitat, educació, cultura, cures, drets laborals, cooperativisme, democràcia i autogestió».