Tot i que estava programat per les 12.00 hores, el descobriment de la placa commemorativa a Josep Massot i Muntaner s'ha retardat uns minuts per qüestió protocol·lària. A aquesta hora, les autoritats assistents a l'acte pel Dia del Record de les Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme eren presents a Cort fent un minut de silenci per l'aniversari del començament de la Guerra a Ucraïna.

També un 24 de febrer, però del 1937, varen ser assassinats el batle de Palma, Emili Darder; el batle d'Inca, Toni Jaume; el diputat Alexandre Jaume i l'empresari Antoni Maria Ques. I aquest 24 de febrer de 2023, ha rebut homenatge la figura del monjo benedictí, historiador, filòleg i assagista català Josep Massot i Muntaner, a la casa on va néixer un 3 de novembre de 1941, al carrer del Palau, 8, a Palma, a la façana de la qual s'ha col·locat una placa commemorativa.

La placa ha estat descoberta pel batle de Palma, Jose Hila, acompanyat del regidor d'Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió, del Bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, del germà de Josep Massot, Biel Massot i Muntaner, de l'historiador David Ginard, i del batle de Marratxí, Miquel Cabot. Tots ells han ressaltat l'empremta en la cultura mallorquina, en la ciutat de Palma, en la comunitat benedictina, així com el llegat literari de l'homenatjat. L'acte ha comptat amb molt d'assistents de la Comissió de 24 de Febrer, que està integrada per vint entitats, càrrecs polítics, representants de l'església, familiars i coneguts de Josep Massot, que va morir el 24 d'abril de 2022 al Monestir de Montserrat.

El pare Massot va estudiar Filologia romànica a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1963, i va ampliar els seus estudis de filosofia i teologia a Alemanya. També es va formar clandestinament als Estudis Universitaris Catalans de l'Institut d'Estudis Catalans. Entre 1970 i 1973 va donar classes a la Universitat de Barcelona i, a partir del 1973, fou nomenat secretari de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Va col·laborar amb la Gran Enciclopèdia Catalana i va dirigir el Diccionari de Literatura Catalana del 1977 fins al 1979, any de la seva publicació.