Fa uns dies, la delegació de l'Obra Cultural Balear de Palma, va organitzar la presentació del llibre 'Els camins de Palma (Volum segon)' a Can Alcover. Margalida Palou, vicepresidenta de l'OCB de Palma, va ser l'encarregada de fer la introducció de l'acte, així com dels tres ponents: el presentador, Tomàs Vibot (Palma, 1973), escriptor, activista cultural, investigador del patrimoni material i Immaterial de Mallorca; i els autors, Bartomeu Carrió (Sant Jordi, 1954), ha estat professor d'història a diferents instituts de Mallorca, va ser regidor de l'Ajuntament de Palma i és un activista cultural; i Joan Carles Palos (Palma, 1964), periodista i emprenedor, és col·laborador i ha fet feina a diferents mitjans de comunicació, ha escrit diversos llibres i és director de Fita a fita: senderisme cultural i familiar, una iniciativa amb l'objectiu de donar a conèixer l'entorn, el paisatge cultural i el valor del patrimoni natural.

Tres grans defensors de la nostra llengua, cultura i país, i excel·lents comunicadors que varen donar a conèixer 'Els camins de Palma' (Volum segon), editat per Lleonard Muntaner, a totes les persones assistents a l'acte. El relleu de na Margalida Palou, l'agafà en Tomàs Vibot, que abans de presentar als dos autors del llibre, va començar dient: «Aquesta publicació és tenir una mirada diferent; és una connexió amb la natura; és tornar a la mare Terra, a la nostra geografia, la de les nostres illes i, en aquest cas, dins del terme de Palma. És un volum imprescindible, perquè la nostra terra, com qualsevol altra, es descobreix a peu. Amb una passa lenta i una mirada lenta d'un territori i un patrimoni que tenim a l'abast. Caminar és un acte de reflexió, de salut, de reconnexió, d'ecologia cultural, i fins i tot, de reivindicació».

Vibot va afegir: «La proposta dels autors, bons excursionistes, coneixedors de Palma i professionals de la ploma, no és competir contra el paisatge, no és fer una cursa contra tu mateix, sinó la d'endinsar-se per aquestes rutes que ens manen pel Ponent de la ciutat, per la banda més muntanyosa i que fa d'entrada a la Serra de Tramuntana descobrint el paisatge i a tu mateix, amb una mirada constructiva, enriquidora i reconnectora, i amb la capacitat de l'observació i de l'enteniment». I va acabar la seva presentació dient: «és una obra molt ben compactada, de lectura molt amable, bona per començar a conèixer aquests indrets naturals periurbans, i amb una riquesa concentrada del plantejament de les dotze rutes d'obligat compliment. A una d'elles que surt del Terreno, em va sorprendre que per un trajecte de quaranta minuts hi havia tres ratlles d'orientació del camí i dues pàgines d'informació cultural, on apareixen personatges històrics, elements forestals, descripcions de l'espai i petits tocs poètics que constitueixen una narrativa magnífica».

A continuació va parlar Joan Carles Palos, agraït i, alhora, doblement emocionat de presentar el llibre a Can Alcover: «perquè em sent una persona compromesa amb el meu país, la meva llengua i la meva cultura i em recorda els meus inicis amb Fita a Fita, quan jo vaig començar fa deu anys i tenia reunions aquí, i d'uns versos de Joan Alcover, que precisament neixen d'aquí:

'Quan de ma finestra, a encesa de llums,

estenc la mirada per damunt ciutat,

i l’ànima mia s’enfonsa, llunyana,

dins la serra immensa

que l’illa travessa, que l’illa defensa

de la tramuntana,

llavors de la serra surt una cançó,

surt una harmonia que es torna visió...»

'Els camins de Palma' estén la mirada més enllà de la Palma urbana, cap a la periurbana, antigament l'hauríem situat extramurs de la restituïda murada renaixentista, i que ara, des dels noranta del segle XX, és extra via de cintura, que suposa una altra murada».

Palos va explicar que: «El llibre no és només un plantejament d'itineraris per conèixer l'entorn periurbà de ciutat. Què plantegem? Un, caminar és la manera genuïna de connectar les persones amb l'entorn; dos, caminar és un acte de llibertat, perquè tota acció comença amb una nova passa que ens duu a una nova dimensió del coneixement. Tercer, caminar és entrar en contacte amb la naturalesa i intentar entendre-la, llegir el llibre pot ajudar a fer un camí, viure'l i sentir-lo. Aquest projecte, en comú amb en Tomeu, el començàrem l'estiu del 2017, amb rutes per Llevant, el primer volum es va publicar a novembre del 2020, aleshores per un segon havíem d'anar cap a Ponent».

El periodista va afegir: «En aquest segon volum no tan sols reivindicam la Palma periurbana com en es primer, també reivindicam uns espais naturals que són únics, Palma és una ciutat privilegiada: té un parc natural marítim terrestre, Cabrera; té el bosc més gran de Mallorca, que és molt més que el Castell de Bellver, perquè és història, memòria històrica, cultura, empremta i un element molt important; té la serra de na Burguesa, la connexió de Palma amb la Tramuntana, plena de cultura popular i tot un paisatge de primer ordre». I va acabar dient: «És un llibre que heu de caminar amb els cinc sentits, i com deia en Miquel Rayó 'Els camins que no se transiten se perden'».

Bartomeu Carrió va dedicar un parell de minuts de la seva intervenció als agraïments, tant a la presidenta com a la vicepresidenta de la delegació de l’OCB de Palma, Carme Sánchez i Margalida Palou, respectivament; a Tomàs Vibot, presentador a Can Alcover, i als d'altres presentacions; a Joan Carles Palos, amb qui comparteix la passió per caminar. Després va comentar: «pensava començar amb a mi què m'ha duit a fer feina en aquest llibre? Per una sèrie d'amors: amor a la llengua, la catalana; amor a la cultura, amor a el paisatge, amor a la història... Jo he estat professor d'història i per a mi la història és allò que estudia el passat de les persones en la societat, conjuntament amb el paisatge, el medi ambient i els animals».

Carrió va continuar dient: «Aquest llibre realment és tot això: llengua, cultura, país, un resum de la història caminada i voluntat de divulgar-les. Els dos llibres han estat escrits per la meva part amb els ulls d'un habitant periurbà del municipi de Palma, d'un santjordienc amb sentit de reivindicació en contra de la destrucció del territori, perquè la part periurbana de la ciutat és la que es destrueix més aviat, per tant és una reivindicació d'aturar aquesta destrucció, i si, en tot cas, s'ha de transformar que es transformi en conjunció amb aquests pobles i barris de Palma. Per altra banda, és una reivindicació del caminar, una reivindicació davant les institucions, perquè si han de fer una carretera o qualque altra infraestructura, no llevin els camins de caminar».

Per acabar, Carrió va fer referència a les fonts consultades: «Per la meva part, he anat a la bibliografia esmentada al llibre; a publicacions locals que han estat o són de gran rellevància històrica i cultural, com 'Gènere' de Gènova, 'Rutló' d'Establiments, 'Arrels' de sa Vileta, 'Coses Nostres' de Son Sardina o 'Entorn' de Calvià, on trobes molta informació; a la premsa local mallorquina o d'àmbit espanyol; a canals de televisió balear... També hem comptat amb l'ajuda dels bibliotecaris de Sant Jordi, Gènova i Calvià i els testimonis de moltes persones amb les quals vàrem contactar a les diferents localitats».