Activistes de l'assemblea de Mallorca d'Endavant-OSAN realitzaren aquest dijous pintades al Centre de Salut Son Pisà de Palma. Aquesta acció es tracta d'una resposta simbòlica a l'agressió lingüística que es produí el passat 30 d'agost en aquest mateix centre sanitari.
Una metgessa es va negar a atendre a una pacient si aquesta no li parlava en castellà. Una més de les moltes agressions lingüístiques que es pateixen diàriament a Mallorca, la gran majoria de les quals no es fan mai públiques.
Aquest tipus d'atacs a la llengua van acompanyats d'una «impunitat flagrant», denuncia Endavant. «No s'investiga l'abast real de les agressions lingüístiques en tots els seus aspectes. No es prenen mesures contundents per a evitar que es produeixin. L'àmbit sanitari hauria de ser una prioritat, tenint en compte que concentra el 40% de les denúncies rebudes per l'Oficina de Drets Lingüístics», remarquen.
A més, apunten que viure completament en català a Mallorca «només serà possible amb una ruptura completa amb l'Estat espanyol». «L'espanyolisme, i els agents polítics i socials que el sustenten, generen cada dia els discursos que motiven i donen cobertura a les agressions lingüístiques», expliquen. Des d'Endavant-OSAN, amb el conjunt de l'Esquerra Independentista, fan feina per a la superació definitiva d'aquesta situació en el marc d'uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes.
Finalment, animen el conjunt de la població mallorquina a no callar davant les agressions lingüístiques. «És important fer-les visibles, denunciar-les i respondre quan es produeixen», conclouen.
Florenci, tens raó i en Pere Sampol en va fer autocrítica no fa gaire: "Fins i tot pel que fa als partits autòctons, Més i el PI, pareix que han adoptat un perfil baix en la lluita per la normalització de la llengua catalana. Com que la defensa de la llengua pròpia no figura entre les prioritats de la gent, doncs deixa de figurar com a prioritat en l’agenda política d’aquests partits. Però, els partits, no haurien d’oblidar que la seva missió, o la raó de la seva fundació, no és adaptar-se a la realitat, sinó transformar-la. Si els qui estam convençuts renunciam a propagar les nostres idees i els contraris cada dia són més bel·ligerants, el resultat està cantat." (Última Hora, 18-08-2021).
Ès així, però no hem de claudicar. Mentres es polítics no actuïn per revertir sa castellanització, restablint ses condicions normals de funcionament des català, hem de menester sa presència de catalanoparlants activistes, que parlin sempre en mallorquí, menorquí o eivissenc i no girin sa llengua sense motiu. Hem de frenar s'inèrcia cap a sa castellanització i restablir s'inèrcia secular de parlar sempre sa llengua pròpia.
No fa falta que siguem majoria, ni prop fer-hi. Suposem que arribàvem an es 10% de catalanoparlants activistes; això vol dir que tendríem devers es 5% de sa població total que actuaria com a catalanoparlant monolingüe.Vol dir que es castellanoparlants residents a ses Illes Balears (cambrers, policies i guàrdies civils inclosos) se trobarien amb sa circumstància que un de cada vint ciutadans els parlaria en català. Què hi farien, llavonses, aquells pocs castellanoparlants que no volen sentir parlar sa nostra llengua? Se queixarien cada vegada? Tractarien de maleducat un de cada vint ciutadans? Els denunciarien a tots? No passaria res d'això. Haurien d'assumir sa legislació vigent: que es català es sa llengua pròpia de ses Illes Balears, tant si els agrada com si no.
Hi ha marge per millorar sa situació de sa llengua fora des partits polítics. Socialment, si arribam a esser una massa crítica capaç de frenar s'inèrcia castellanitzadora; i institucionalment, si sumam es vots imprescindibles per fer guanyar o perdre unes eleccions.