La primera col·laboració que en vaig fer, va ser d'una protesta davant la plaça de toros de Palma, a l'agost del 2019. Des de llavors, he realitzat més d'un article d'opinió, noticia o crònica. Una passa més, ha estat proposar aquesta secció, a publicar setmanalment durant el mes d'agost. Tenint el vistiplau del director, i amb el desig de comptar amb una acceptable acollida per part dels lectors, cada diumenge exposaré les meves reflexions sobre un tema.

He trobat adient començar per escriure del mateix amb el que em vaig iniciar. Coincidint, també, amb la correguda de toros, que va tenir lloc a Inca, fa només dos dies. Evidentment, no diré res a favor, sinó ben al contrari, així doncs si ets taurí o defenses les corregudes de toros, el meu escrit d'avui no està redactat pensant en tu.

Tampoc faré cap menció dels toreros, ni de la ramaderia, ni dels assistents, ni del que va passar dins la plaça. Només emfatitzar un parell de coses al respecte:

Primera, consider totalment vergonyós que en una suposada democràcia i a l'any 2021, encara hi hagi corregudes de toros, toreros, i públic que pagui per veure assassinar uns quants animals indefensos i sense les mateixes condicions d'igualtat que els seus torturadors. Sí, aquesta és la correcta definició dels subjectes vestits de manera absurda, amb allò que en diuen 'traje de luces'.
Vos heu fixat bé? Homes, perquè dones tot just se'n veuen, amb aquells calçons tan estrets marcant bé les seves valenties i, amb el posat que fan, obrint bé les cames perquè tothom, inclòs el toro, puguin apreciar la seva majestuositat valenta. Segurament, si no duguessin banderilles, estocs, ni espases, vestirien amb faldilles de metall, sense poder presumir d'allò que realment els manca: valor, valentia i humanitat.

Segona, consider totalment vergonyós la publicitat i la cobertura donada per altres mitjans de comunicació a la correguda de toros i al seu organitzador. En especial la d'un, amb alguns articles signats per un exregidor de l'Ajuntament d'Inca, quan governava el PP, i el seu batle, solia fer 'peinetas' a les crítiques dels que es concentraven en contra, defora la plaça. No entenc com havent canviat els polítics, es mantenen les corregudes. Però bé, continuant amb l'expolitic, llavors ja era de tots coneguda la seva devoció i culte cap a les corregudes de toros. Quina llàstima de jove, millor hauria estat, amb els seus rissos rossos i ulls blau cel, part de l'escolania de Blauets de Lluc, per il·luminar amb els seus càntics divins les ombres del monestir.

Tot s'ha de dir, no vaig poder assistir a la concentració de protesta contra la correguda de toros. Un amic em va dir que no m'havia perdut res. N'estava decebut amb l'organització. Segons ell, aquesta havia permès que els s'apartessin de la plaça, uns deu metres més enllà d'on solen manifestar-se. També que no hi havia tanta gent com altres anys. L'any passat, per mor de la pandèmia, no es va fer cap correguda i, enguany, només es farà aquesta. No se n'hauria de fer cap mai! Però, sobretot, estava molt indignat amb la permissivitat que sí varen concedir als assistents de la tortura. Més de 40 guàrdies civils i una vintena de policies locals, per a què? Si malgrat que travessem la cinquena onada de la pandèmia de Covid-19, no varen fer complir les mesures sanitàries de seguretat. Si malgrat que està prohibit l'entrada de menors, varen entrar uns quants.

El partit animalista, Progrés en Verd, presentarà les denúncies i queixes corresponents, als organismes competents, per les diverses infraccions: l'entrada de menors, confirmada per la pròpia Guàrdia civil; l'entrada d'alcohol a la plaça; la manca de distàncies; el tracte rebut pels antitaurins, que varen ser acorralats en un reducte amb tanques; altres previsibles delictes contra la Llei Balear de Benestar Animal; i la lamentable actuació de la Guàrdia Civil i la Policia local.

Per aquell que surti amb això de que hi havia més gent dins la plaça que defora, o al·ludint a la majoria silenciosa, que no es va concentrar. Com deia un exPresident del Govern, el nom del qual no vull recordar. Només dir-li que tan sols un vint-i-nou per cent de la població espanyola, segons dades d'una enquesta, és partidari de les corregudes de toros. I que, segons el Ministeri de Cultura, el noranta i mig d'espanyols no assisteix a cap correguda de toros. Només un vuit per cent ho va fer al 2019.

La tauromàquia, a Espanya, està protegida per la llei a nivell constitucional. Rep molts doblers i privilegis de les institucions: 1. La Política Agrària Comú, PAC, i programa CREA. 2. Ministeri de Cultura. 3. Ministeri d'Agricultura. 4. Comunitats Autònomes. 5. Diputacions. 6. Ajuntaments que cobreixen els costos de les corregudes. I va ser declarada Patrimoni Cultural d'Espanya, el novembre del 2013, quan aquest país estava governat per M. Rajoy, el destinatari de molts sobres de la caixa B del PP, però que, sorprenentment, la Justícia espanyola no va identificar aquest nom amb cap dirigent polític. 'Fin de la cita'.

Sense sortir d'aquesta comunitat, el Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei Balear de Benestar Animal al 2017, promoguda pels partits: PSOE-PSIB, MÉS per Mallorca i Podem que ens governaven. Però el govern espanyol, presidit per l'abans esmentat, va presentar recurs al mes de novembre. I el Tribunal Constitucional la va anular un any després. Encara que s'havia produït ja un canvi de govern a l'Estat espanyol, amb l'entrada de Pedro Sánchez, del PSOE. No es va poder retirar el recurs presentat per l'anterior govern? Què han fet els partits polítics de la coalició progressista davant els seus governant el país, durant aquests anys, en benefici del benestar animal? I per erradicar un costum ranci, obsolet i injustament reconegut com a patrimoni cultural

'Fiesta Nacional' li diuen. I els majors defensors els trobam a la Casa Reial, principalment, amb el de «La justícia és igual per a tots». Una altra font de despeses per al conjunt dels ciutadans espanyols. Monarquia i tauromàquia, dues lloses que arrossega aquest país. Un Estat en el qual a la tortura animal li diuen cultura; al qual a la tortura animal li diuen festa, festeig, festival, espectacle, art... Res d'això! La tauromàquia no és cultura, la tauromàquia és tortura animal!