La Federació d'Ensenyament de CCOO valora en 7.000 milions d'euros el rescat educatiu dels 687.430 joves espanyols d'entre 18 i 24 anys (19%) que han abandonat els estudis de manera prematura, és a dir, que no continuen estudiant més enllà de l'etapa obligatòria (Batxillerat i FP de grau mitjà). El sindicat calcula que es tardarien dos cursos, amb un cost de 3.500 milions cadascun, a posar fi a aquest problema i adverteix que més de la meitat dels que abandonen (58%) estan aturats.

Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe 'Per què la població jove abandona els estudis?', presentat aquest dimarts 4 de juliol, que analitza l'evolució de la taxa d'abandonament educatiu primerenc des del 1992 al 2016. «Atendre a aquest alumnat costa menys que les retallades i la repetició, que és ineficient», ha subratllat el secretari general de FE-CCOO, Francisco García, que ha recordat també que Espanya és amb un 20% de repetidors en Secundària, capdavantera de l'OCDE.

Aquesta organització sosté que si es multipliqués el cost mitjà d'un lloc escolar en la pública (5.169 euros) pels alumnes que deixen d'estudiar, el muntant ascendiria a 3.500 milions un curs, encara que es necessitarien dos perquè completessin estudis postobligatoris. A més, per a aquest pla, que els responsables de l'estudi, admeten que és «de màxims», contemplen un any més d'inversió pels quals no tenen el títol de l'ESO.

L'abandonament no baixa per les polítiques educatives

Això sí, admeten que per evitar que els joves espanyols segueixin engrossint la borsa de l'abandonament primerenc, a més d'augmentar la inversió i eliminar el sistema de repetició, que «desmotiva» a l'alumne, és «ineficaç» i «molt car», el sindicat planteja un canvi en les polítiques educatives perquè, segons adverteix, no són les responsables que aquesta taxa hagi baixat més de 53 punts percentuals des del 1992 al 2016, sinó que té a veure amb el cicle econòmic.

«Llevant l'etapa de la LOGSE, que sí que contenia mesures específiques per reduir l'abandonament, aquesta taxa està més relacionada amb el cicle econòmic que amb polítiques educatives, després hi ha un gran marge de treball en aquest sentit per reduir-la», ha apuntat García.

Segons el parer del sindicat, la millora de la situació d'Espanya en aquest àmbit, que la situa per sobre de la mitjana dels països de la Unió Europea, només per sota de Malta, passa per la universalització de l'educació fins als 18 anys o un increment «substancial» de l'oferta de places en Formació Professional per cobrir la creixent demanda (només el 40% dels centres de Secundària té FP).

Així mateix, planteja adequar l'FP als alumnes que han abandonat les aules dotant a aquests cicles d'un caràcter «més pràctic» i reconeixent de competències adquirides en la seva vida laboral; flexibilitzar els itineraris «rígids» amb la LOMCE, que «tanquen vies»; impulsar ensenyaments de segona oportunitat amb més oferta educativa para persones adultes; facilitar l'existència de torns nocturns per als joves que fan feina obtenguin el grau d'ESO, o més pressupost per a compensació educativa.

«No pot haver-hi al nostre país acords educatius si no s'aborden les solucions a aquest greu problema que és l'abandonament per al nostre sistema educatiu. És un llast. Un pacte educatiu haurà d'incloure un pla per a la reducció de l'abandonament educatiu primerenc», ha subratllat el secretari general de FE-CCOO.

Per què abandonen?

Atenint-se al títol de l'informe 'Per què la població jove abandona els estudis?', responsable d'Estudis d'aquesta federació, Miguel Recio, ha explicat que els qui decideixen deixar d'estudiar són majoritàriament homes, estrangers i desmotivats, que pensen que la seva inserció laboral, encara que sigui a força de contractes parcials i temporals, és «més avantatjosa que seguir estudiant». «Aquest sistema educatiu no és capaç de retenir als alumnes», ha afegit García.

Recio ha assenyalat també que Espanya segueix reduint l'abandonament pels joves de 18 i 19 anys que segueixen estudiant i que compensen la sortida d'uns altres del sistema educatiu, encara que ha avisat que aquesta situació està arribant a la seva fi davant l'arribada d'un cicle econòmic més favorable. Com a exemple ha posat la Comunitat de Madrid, on millora la situació econòmica i la reducció de la taxa d'abandonament es frena.

Preguntat al responsable d'Estudis pel que fan bé altres països amb taxes d'abandonament i repetició més baixes, aquest ha contestat que existeixen programes d'acompanyament dels alumnes amb més dificultats perquè promocionin de curs i titulin. «Aquí, a Primària repeteix el 17% de l'alumnat», ha advertit Recio, que ha subratllat que aquest problema s'accentua en Secundària.

Diferències territorials

L'estudi posa en evidència «importants i històriques» diferències territorials en la taxa d'abandonament i assenyala que en el període de 1992 a 2000 totes les comunitats autònomes reduïren aquest percentatge, «gràcies a la LOGSE», encara que a les Balears, amb una ocupació juvenil alta, fou menys acusada la baixada, seguit de Múrcia, Catalunya i Extremadura. Per contra, en aquesta primera fase, la reducció va ser major que la mitjana al País Basc, Navarra, Madrid i Aragó.

En el segon període (2000-2008) la taxa repuntà, però molt per damunt de la mitjana a La Rioja, Madrid, Castella i Lleó i Aragó, «totes elles, excepte la darrera, amb governs conservadors». Galícia, Extremadura i Astúries, «amb governs progressistes, en general» aconseguiren reduir aquest problema.

En el període de la crisi (2008-2016) la taxa d'abandonament ha descendit en totes les autonomies, de manera més intensa a Cantàbria i més pausadament a Astúries, encara que ambdues amb un percentatge per davall de la mitjana.