El Teatre Principal de Palma acollí aquest dijous la trentena Nit de la Cultura. Durant l’acte, l’entitat organitzadora, l'Obra Cultural Balear ha fet entrega dels Premis 31 de Desembre, amb què distingeix les persones o entitats que treballen pel foment de la llengua, la cultura o la creació artística i ha oferit tres tasts de tres apostes culturals emergents. La gala començà amb el discurs de Jaume Mateu. Adjuntam íntegrament el discurs de Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear.

President del Consell de Mallorca; conseller d’educació; directors generals; consellers del Consell i diputats del Parlament; socis i amics de l’OCB, representants d’entitats d’arreu dels Països Catalans, benvinguts a aquesta Nit de la Cultura.

Permeteu-me que saludi especialment la Directora General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, els diputats del Parlament principatí i els companys d’Òmnium i Acció Cultural del País Valencià, a més dels representants d’Escola Valenciana, que també han volgut ser aquí amb nosaltres per compartir aquesta festa.

Benvinguts també els teleespectadors de l’arxipèlag i del Principat que a través d’IB3 segueixen aquest acte. I un record molt precís per al País Valencià i per a la Catalunya Nord, que encara no ens poden seguir per televisió. Uns i altres han de saber que des de Mallorca, lluitam de valent per aconseguir articular l’espai comunicatiu en català que ha d’enfortir i cohesionar els Països Catalans.

I salutacions expresses a vosaltres, els premiats en aquesta trentena edició dels 31 de Desembre. Sabeu que el vostre treball, la vostra tenacitat i feineria són parets mestres per als que volem construir futurs de dignitat i de llibertat per al nostre país. Com ho són, també, els 251 guardonats que us han precedit. Entre tots, exemplificau amb brillantor i rigor el tremp del nostre poble, la força irreductible de la nostra gent. Amb vosaltres de guia, no ho dubteu, res ni ningú ens podrà impedir ser allò que volem ser: un país arrelat que vol dissenyar el futur que desitja i es mereix.

De la mateixa manera que enguany celebram la trentena convocatòria dels Premis 31 de Desembre, també hem commemorat el set-centè aniversari de la mort de Ramon Llull i el trentè de la promulgació de la Llei de Normalització Lingüística. Aquestes commemoracions hauran complert degudament l’expedient si declaram el 2017 l’”Any que ho volem tot” en normalització lingüística i cultural. En aquests àmbits, a l’OCB som molt ambiciosos; il·lusionadament ansiosos, sí, i ho volem tot, tot de tot per a la nostra llengua i la nostra cultura.

Tenim dret a què la llengua catalana, la nostra, se senti, es vegi, es percebi i s’estimi per tot, sense cap excepció, i per això ho exigim i ens ho exigim lluny de temences i de pors. Això vol dir que hem de fugir de complexos, de tebiors i de timideses que no porten enlloc per

deixar clar que, per a la llengua que parlam des de fa prop de vuit-cents anys, volem el tractament que té qualsevol llengua emancipada, no subordinada a cap altra, i amb totes les eines al seu abast per estendre’n el coneixement, l’ús, la difusió i el prestigi.

En conseqüència, demanam una vegada més a les nostres administracions públiques, a les illenques, que facin seva aquesta legítima ambició lingüísticocultural i que formi part dels seus principals eixos d’actuació. Els drets lingüístics són drets socials, per la qual cosa la seva vigència hauria de ser qüestió d’estat i sabem que no ho és, ans al contrari: l’Estat és el primer que conculca sistemàticament i permanent aquests drets.

Per tant, demanam als nostres governs més inversió, més decisió i més valentia a l’hora de treballar per la nostra llengua, que ha de ser la de la cohesió social, amb la seguretat que atenen la lletra i l’esperit de la llei, i que en aquest tall de feina hi trobaran l’Obra Cultural Balear; ens hi trobaran a tots.

Igualment el 2017 hauria de ser l’any que feim valer el nostre país. Hem de plantar-nos d’una vegada per totes davant els greuges i els menyspreus de què som objecte de part de l’Estat. I ho hem de fer des de la radicalitat democràtica, sens dubte, amb la decisió que marca l’honorabilitat del nostre poble. I també des de l’amplificació del clam, des de la mancomunitat d’esforços. Però ho hem de fer sense esperar més; no podem ajornar més mostrar cara, i cara alta, per aquest país que vol deixar de ser de joguina.

Units davant aquests oprobis i ofenses ho podrem aconseguir tot, bé que ho sabem perquè entre tots hem dit prou quan ha calgut. I ens hi podem posar des d’ara, tot aprofitant que el 31 de Desembre ja és, oficialment, la Diada de Mallorca. Us convoc a tots, per tant, a participar dels actes que les nostres delegacions han organitzat arreu de l’illa i a les altres mobilitzacions previstes.

Acabaré dient Antònia Vicens, gran dama de la nostra literatura, guardonada enguany amb el Premi Josep M. Llompart. I faré venir bé per a aquesta exposició meva els tres versos que diuen:

No posseïa fortuna però teixia xarxes.

Atrapar el temps.

Recobrar el minut exacte de la puresa.

No hi calen comentaris. Tots som bons entenedors i excel·lents torsimanys de les metàfores. Doncs això, ja ho sabeu; ja ho sabem.

Salut i coratge per començar amb bon peu l’Any que ho volem tot.

Moltes gràcies.