El passat 23 de desembre el Consell reconegué oficialment el 31 de desembre com a Diada de Mallorca. En aquest context, es manifestaren diversos col·lectius per expressar el seu suport a l'oficialització del 31 de desembre. 

La portaveu del Grup Blanquerna, Aina Vidal, expressà així el següent discurs:

Benvolguts representants de la ciutadania de Mallorca,

El Grup Blanquerna és una entitat que va ser creada l'any 1985 per Climent Garau i Arbona, que va ser distingit per aquesta institució amb la Medalla d'Honor i gratitud de l'illa de Mallorca, en categoria d'or.
La nostra associació forma part de la Plataforma 31 de desembre i, des de la seva creació ha reclamat que el 31 de desembre sigui reconegut oficialment com a Diada de Mallorca.

Avui, per a nosaltres, és un honor poder intervenir en aquest ple històric per al nostre poble. Un ple que arriba tard i que és l'epitafi d'un fracàs anunciat. En efecte, ens referim al fracàs estrepitós que ha estat l'intent d'imposar una Diada postissa, la del 12 de setembre, que malgrat tots els doblers, recursos i energies que s'han malbaratat per potenciar-la, mai ha arribat a quallar.

Avui, però no som aquí per lamentar-nos, sinó per celebrar el triomf del sentit comú i la coherència, mantinguts aquests anys per la societat civil i que s'ha traslladat, finalment, també, a les institucions.
El 31 de desembre sempre ha estat la Diada de Mallorca. Celebram que ara, amb dues dècades de retard, el Consell de Mallorca ho reconegui.

I és la Diada de Mallorca perquè:

El 31 de desembre és la festa cívica més antiga d'Europa. Quin privilegi poder dir que la nostra Diada és la celebració civil degana d'Europa.

Des de fa segles, des del mateix segle XIII, les generacions de mallorquins que ens han precedit, ja han triat el 31 de desembre com el dia de commemoració col·lectiva dels nostres orígens com a poble.

El 31 de desembre va ser celebrat a tots els racons de Mallorca fins que, entrat el segle XVIII, després de la guerra de Successió, el Decret de Nova Planta (que no pogué acabar amb la festa) el reduí a la festa de Ciutat.

Perquè dia 31 de desembre és, per tradició, per història i per adhesió popular la millor data per celebrar el nostre compromís amb un futur cohesionat.

Perquè el dia en què commemoram l'entrada de Jaume I a Palma i per tant que recordam els nostres orígens com a poble, és a dir, d'on venim, també és un bon dia per recordar qui som (ja se sap allò de «qui perd els orígens, perd la identitat») i, sobretot, per plantejar-nos cap a on anam.

Segons tots els historiadors, no hi ha cap data més rellevant en la història de Mallorca que el 31 de desembre de 1229.

És una commemoració coneguda i arrelada dins l'imaginari col·lectiu que no s'ha deixat de commemorar ni en els moments més difícils de la nostra història. Els primers anys just després de la guerra de Successió i durant la guerra del 1936-1939, hi hagué mallorquins i mallorquines que mantingueren viva la celebració.

Ens agermana amb Menorca i Eivissa, que també han triat com a Diada la data de la conquesta catalana.
Ens agermana amb el País Valencià que té la data d'entrada del rei En Jaume a la capital (9 d'octubre) com a Diada de tot el País.

En els darrers quaranta anys ha estat la data al voltant de la qual s'han produït mobilitzacions populars de reivindicació dels nostres drets col·lectius.

Des de fa deu anys, gràcies a l'impuls de l'Obra Cultural Balear, es torna a commemorar a tots els municipis de Mallorca.

És la millor data per, a partir de la reflexió conscient sobre el nostre passat, llançar un missatge de cohesió social i futur en llibertat.

És per aquests motius que des del Grup Blanquerna felicitam el Consell de Mallorca per impulsar aquest reconeixement per fer oficial allò que enguany farà 787 anys que és normal, lògic i evident. Allò que farà 787 anys que se celebra, sense interrupció. I que ja al seu moment, serví de model per a altres celebracions: la Festa de l'Estendard de Palma fou el model de celebració que copiaren ciutats com Ciutadella, Eivissa o València per les seves pròpies celebracions. La del 17 de gener, 8 d'agost o 9 d'octubre, diades oficials respectives de Menorca, Eivissa i el País Valencià, amb el suport, per cert, del PP: sí, del PP i ara també del partit polític Ciudadanos.

Per totes les raons exposades i per aquesta darrera, ens atrevim a demanar a la totalitat de membres del plenari del Consell, siguin del partit que siguin, que votin a favor del que el poble ja fa molts anys que ha decidit: que la Diada de Mallorca és el 31 de desembre.

Igualment, feim una crida a la ciutadania de Mallorca i a la societat civil organitzada a blindar amb el seu esforç i compromís aquesta passa endavant que avui feim col·lectivament.
I tots plegats, celebrem la recuperació de la memòria i el relat nacional del nostre poble. Un poble que ja mai més ha d'estar eixorc de referents sinó reivindicar-los amb orgull i esperit crític. I en la construcció d'aquest nou relat, que va des de l'abans fins a l'ara i el després, demanam que el Consell, com a govern insular de Mallorca, s'hi posi al capdavant, i reconegui el paper de la societat civil mallorquina que durant els darrers 40 anys ha mantengut la flama del 31 de desembre quasi en solitari.

La Diada del 31 de desembre, la Diada de Mallorca, ha de ser idò una palanca que ens serveixi per projectar-nos, individualment i col·lectiva, cap a un futur sense límits, amb tots els dubtes però sense cap por. Només qui ens vol atemorits hi pot estar en contra. Només els covards ens volen covards. Però el nostre clam, avui i aquí, és que no tenim por, de ser qui som i de decidir què volem ser.

Perquè, com deia aquell gran poeta nostre, nosaltres greument hem escollit, i tenim ben clar, que allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble.

Visca el poble!
Visca Mallorca!