algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

José Hila: «Vàrem trobar la policia en una situació límit, no puc entendre com es va permetre que s'arribés en aquest punt»

El batle de Palma, José Hila, durant l'entrevista concedida la setmana passada a Ona Mediterrània/dBalears.

Entrevista amb el batle de Palma, José Hila.

Hila és llicenciat en Econòmiques, Màster en Hisenda Pública, i actualment està cursant el grau de Dret. Economista de professió, ha fet feina com a consultor autònom i com a formador d'emprenedors.

Està afiliat al PSOE des de l'any 2000. Ha estat secretari general de l'Agrupació Palma Llevant durant dos mandats i vicesecretari general de l'Agrupació Socialista de Palma.

Va formar part del govern socialista de Palma amb Aina Calvo com a batlessa, primer com a regidor de Funció Pública i després com a primer tinent d'alcaldessa de Mobilitat. Va ser portaveu adjunt del grup municipal PSIB-PSOE a l'oposició durant la legislatura 2011-2015.

Quina valoració fa d'aquests sis mesos al capdavant de l'Ajuntament de Palma?

Són sis mesos que ens han servit per a recuperar la normalitat. Hem de recordar que fa sis mesos a Palma, i a les Balears, hi havia molta crispació, molt enfrontament i jo crec que hem recuperat la normalitat. L'exemple podrien ser aquestes festes de Sant Sebastià, on la gent amb qui parlava pel carrer em deia això; que s'ha recuperat la normalitat, que venien amb ganes de festa i que s'ha deixat enrere la crispació. Per mi això era molt important, era el primer repte i s'ha aconseguit. I hem començat també a millorar els serveis públics de la ciutat i hem començat també a posar-la al dia. Ens queda molt, moltíssim per fer, però ja hem començat el camí.

I en un àmbit més personal?

És una experiència inigualable. Per mi, que estim molt la meva ciutat, és un lloc únic per fer-la avançar i millorar les coses que crec que es poden millorar. Per tant, ho faig amb molta il·lusió i molta dedicació, gairebé les 24 hores del dia els set dies de la setmana, la qual cosa significa renúncies, sobretot quan tens família i filles. Però en la part de batle, estic molt content.

Quines relacions teniu amb els vostres socis de govern?

Són bones. Som un equip de gent jove amb ganes de fer coses i que mai oblida que qui està al centre de les nostres decisions és el ciutadà de Palma. I això crec que soluciona molts de problemes des de l'origen. De moment va bé, tenim les nostres dificultats, com qualsevol, però el balanç és positiu i la relació és bona. I sobretot és una relació de confiança.

Quin tant per cent diríeu que hem complert dels acords de govern?

Nosaltres no fem percentatges, un pacte de govern s'ha de complir durant els quatre anys. Ja hem fet moltes de les coses a les quals ens vam comprometre, però no ho mesurem en tant per cents, només si es compleixen o no.

Palma continua bastant bruta...

Canviar una situació com aquesta no és fàcil. Les retallades no eren gratis. Les retallades van suposar moltes coses, entre elles l'abandonament de la ciutat, de parcs, voreres, de la via pública... Tot això ho hem de revertir, per això dic que la nostra feina és tornar a la normalitat. El què és normal és que la ciutat estigui cuidada i els barris estiguin bé. El tema de la neteja ens durà temps, sobretot també perquè és un repte de ciutat, no és únicament que l'ajuntament millori i faci més net, també és que els incívics no embrutin. Hem començat a donar les instruccions a la policia local i als controladors mediambientals d'EMAYA perquè posin multes, perquè crec que aquesta part de la població, que és mínima, però que es nota molt el què fan, han de pagar per evitar que es continuï embrutant. És una cosa que m'han demanat unànimement tots els veïns, que es posin multes als incívics, i hem començat.

Podem dir que la ciutadania, a Palma, comença a veure aquest canvi de què vostè parla?

Doncs sí. I crec que l'exemple més recent són les festes de Sant Sebastià, que he tingut l'oportunitat de parlar amb molta gent. Les sensacions són molt bones. La sensació és; «continueu, ho esteu fent bé, falta molt a millorar, però esteu en el camí».

Quina valoració feu de les primeres experiències que hem tingut de participació ciutadana?

Sempre obrir és positiu a la participació. Com que no es feia mai, hem d'anar-ne aprenent tots. L'administració a fer-ho cada vegada millor perquè més gent s'impliqui i també els ciutadans s'han d'anar acostumant a tenir aquesta eina que abans no tenien.

És un procés que hem de fer entre tots, ens hem d'educar en la participació. I hem de fer-ho fàcil perquè el ciutadà pugui participar i el ciutadà també s'hi ha d'implicar. És un camí irreversible, perquè els ciutadans ens ho han dit clarament, és una nova forma de fer política on volen opinar més enllà de cada quatre anys.

Parlem de la corrupció dins la Policia Local. Està en vies de resolució aquest cas i la ciutadania pot recuperar la confiança amb aquest cos?

Sí, la veritat és que ens vàrem torbar la policia en una situació límit, jo no puc entendre com es va permetre que arribés en aquest punt. Nosaltres el què vàrem fer des del primer moment és començar a posar ordre. En primer lloc tractar a tothom per igual, perquè hi havia policies que estaven sota sospita que tenien un expedient obert i altres que no. I això no tenia explicació. Nosaltres els vàrem tractar a tots per igual. La idea és molt clar: una gran majoria de policies locals són bons professionals i els donem suport, i una minoria són presumptes delinqüents i amb aquests hem de ser molt durs i ho estem fent. També hem de canviar el cap de policia, ja estem en el concurs de portar un cap de policia de fora, amb les mans lliures i les idees clares de què s'ha de fer. Ja hem començat també a canviar el model de policia, perquè abans anàvem cap a un model que imitava a la Policia Nacional i nosaltres volem un model de policia municipal, de proximitat, és a dir al barri, un policia tutor, un policia que faci complir les ordenances, que faci intermediació al barri, que camini pel barri, que conegui els veïns, els comerciants, el col·legi... i pugui fer aquesta feina de prevenció i no només anar a detenir gent. Estem en aquest camí, que és llarg. També estem col·laborant amb la justícia perquè s'aclareixi fins al darrer punt de què va passar a la policia. No em crec que sigui només un cas de la policia. Jo crec que hi ha més gent implicada en aquest cas, no crec que ningú ho dubti.

Fins a quin punt la Policia Local ha perdut autoritat moral davant la ciutadania i fins a quin punt s'ha de recuperar?

La imatge ha quedat molt tocada, però l'hem de recuperar perquè la policia fa una feina fonamental perquè la ciutat funcioni. Hem de donar suport a una policia bona, professional, amb bones eines, ben preparada i que recuperi aquesta imatge. Es recuperarà, però ens durà temps, perquè mentre segueixin sortint als diaris notícies de policies detinguts, costa recuperar la imatge. Però el que ha de saber la ciutadania, és que el què no fa l'actual equip de govern és consentir aquestes actituds. Som molt durs amb els que han comès aquests presumptes delictes.

Un altre de les grans qüestions és la de la pobresa. Quins resultats podeu oferir sis mesos després?

Una de les primeres prioritats era aturar els desnonaments a Palma. Primer vàrem posar en marxa l'oficina antidesnonements, el mes de juliol ja estava operativa, i aquesta oficina s'ha posat a fer feina, i a hores d'ara ja no s'efectuen a Palma, desnonaments bancaris, cosa que fa sis mesos era impossible, ara és una realitat. Ara estem fent feina per aturar els de lloguer. És una situació diferent perquè el mateix propietari que et lloga el pis potser viu d'aquest lloguer. Però també cerquem solucions perquè aquesta família quedi al carrer. També estem fent feina per augmentar, i hem augmentat, el fons que té serveis socials per fer feina amb les persones que ara mateix no tenen possibilitat d'arribar a final de mes. I també el què hem reactivat és que Palma Activa, el servei de feina de l'Ajuntament, doni un servei a les persones que cerquen una feina. Abans únicament t'atenien si et volies fer emprenedor. Que està bé, però hi ha molta gent que no pot o vol ser emprenedor.

Com a Ajuntament també hem contractat a més de 200 persones directament a través de projectes de Palma Activa, molts d'ells subvencionats per Europa, que abans també els subvencionava Europa i no els volien contractar, i els estem contractant, persones amb risc d'exclusió, majors de 45 anys, joves... Estem donant totes les possibilitats que tenim a l'abast per atendre aquestes persones.

Quan vaig arribar, també el primer que vaig fer, va ser que cap nin de Palma no tingués garantides tres menjades al dia. Vàrem augmentar un 50 per cent les beques menjador durant l'estiu. Són passes endavant, perquè no podem consentir que a Palma hi hagi famílies que no puguin tenir el mínim per viure.

Vàreu ser a FITUR. Quina és la imatge que vol donar aquesta nova Palma de cara als turistes?

A FITUR vàrem anar a vendre cultura. Palma ha de ser molt més que una ciutat de vacances d'estiu. És una ciutat de vacances de tot l'any si volem generar ocupació i ocupació estable i de més mesos de la que hem tingut fins ara. Hem d'apostar per tenir turisme urbà. Aquest turisme demana unes bones ofertes culturals, gastronòmiques, de compra... i això hem anat a presentar en aquesta edició de la Fira. Palma ha de ser coneguda també per la seva cultura. La ciutat té una gran oportunitat de ser una ciutat referent a Europa amb la cultura i el patrimoni, i això ho hem de fer valdre i donar a conèixer.

Parlant encara de turisme i de la platja de Palma. Encara no s'han rebut totes inversions que ha de fer el Govern espanyol per aquesta zona...

Venim d'una legislatura en la qual el discurs oficial ens deia que la inversió havia de ser privada. Nosaltres sempre els dèiem que està molt bé tenir un hotel de cinc estrelles, però si el turista surt al carrer i les infraestructures només són de dues estrelles, al final el client no tornarà. Ens deien que únicament amb inversió privada es podia fer tot, i no és cert. Per tant, el què volem és qui hi hagi inversió pública. Mentre arriba aquesta inversió pública de l'Estat, el què fem és començar nosaltres. L'Ajuntament, a través de la llei de capitalitat, destinarà doblers a la platja de Palma. Una primera inversió serà pel CAF, per la millora de les aigües i per evitar que hi hagi vessaments d'aigües a les platges, com hem vist aquest any passat, i per tant, millorar la qualitat de l'aigua. I també en millores en les dotacions de la policia local de la platja de Palma. Demanem que l'Estat faci arribar les inversions a les quals es va comprometre i que en la passada legislatura es van aturar.

Palau de Congressos. Què passa actualment?

En el nostre full de ruta deia que a final de 2016 es posaria en funcionament, i ho mantenim. Vàrem agafar un Palau de Congressos amb un concurs convocat per un equip de govern i per un batle que no va voler signar l'adjudicació, jo crec que era per dubtar, vàrem encarregar l'informe de legalitat del procés, que ens va dir que s'havia fet malament i que l'administració i els ciutadans, per tant, perdien molts diners, i vàrem deixar sense adjudicar aquell concurs i en convocarem un altre que defensi l'interès general.

Es va fer la consulta sobre les terrasses del Born, però Palma, més enllà d'aquesta zona, en els darrers anys ha experimentat un creixement molt important pel que fa a l'ocupació de l'espai púbic. Què es farà amb això?

El primer què hem de fer és que es compleixin les ordenances i que les terrasses ocupin el lloc que els hem donat i no més. Ara estem pintant el terra amb línies grogues per delimitar les terrasses i fer més visual per a tothom l'espai que poden ocupar. El problema que hi havia és que les terrasses envaïen l'espai del vianant i no es podia passar. En segon lloc, on tenim problemes de massificació el què hem de fer un pla concert per aquella zona. Parlar amb veïns i restauradors per arribar a un acord i solucionar el problema. Jo crec que amb això millorarà molt la situació.

En el discurs dels Premis Ciutat de Palma vàreu reivindicar, de manera molt contundent el paper de la cultura. Això quan es traslladarà en els pressupostos?

Aquest 2016 la regidoria de cultura ja té més pressupost. Però a banda d'això, també es posa a disposició allò que ja tenim. Els edificis, els museus, els teatres, els casals de barri... que tenim a disposició dels creadors i de qui vulgui fer cultura a Palma. També, a final d'any, s'obrirà el Casal Balaguer. Tenim reptes importants al davant i espais suficients.

 

Es pot recuperar l'entrevista sencera en aquest reproductor:


Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan, fa mes de 9 anys
Tranquilos, que esta entrevista, igual que la morralla que sale de esta emisora de radioaficionados, permanecerá en el anonimato.
Valoració:-2menosmas
Per Toni, fa mes de 9 anys
Idò, si ho saps, perque no mos ho dius? No será (preuntament) JMR, per ventura?
Valoració:0menosmas
Per j., fa mes de 9 anys
De la persona, que ha corromput la policia de Palma, ningú en parla.
Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente