Ahir divendres la sala d’actes de Can Alcover rebia Francesc Cano, director d’informatius de Catalunya Ràdio. La xerrada, titulada “Catalunya Ràdio, Llengua, Cultura i cohesió social” estava emmarcada dins el cicle de conferències sobre els mitjans de comunicació promogut pel Grup Blanquerna. El periodista es declarava encantat pels 25.ooo oients que acumula a les Balears la ràdio nacional catalana. I és que Catalunya Ràdio és l'emissora en català que compta amb més audiència a les Illes Balears. De fet, la seva audiència multiplica per tres els oients que té IB3.
Francesc Cano iniciava l’acte detallant els problemes patits per la Corporació Catalana de Mitjans Catalans (que comprèn Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio, i l’espai web de notícies 3/24) i reconeixia l’ERE en el qual està comprès el grup audiovisual, amb reduccions de sou per a tots els empleats. Alhora celebrava el funcionament del mitjà públic, aclarint que no depèn del govern executiu sinó d’un Consell de l’Audiovisual de Catalunya que comprèn tots els grups polítics del Parlament del Principat.
El conferenciant insistia en la necessitat de mantenir la funció de servei públic per damunt d’audiències i ideologies d’empresa. Francesc Cano catalogava com «inadmissible» un mitjà públic que viola la necessitat de cohesionar un país per tal de ser líder d’audiència. Afirmava concebre la idea d’una emissora pública com aquella capaç de protegir la llengua, la cultura i les tradicions del país que representa.
Ni a favor ni en contra del procés polític català
En la xerrada es detallaren aspectes del funcionament intern de la corporació audiovisual. El periodista explicava que tots els caps d’informatius de TV3 i Catalunya Ràdio han vingut sempre de la mateixa plantilla. A més, defensava l’existència d’una històrica cultura d’autoregulació interna que s’ha mantingut inalterable sigui quin sigui el partit al capdavant del govern de la Generalitat.
Per això el cap d’informatius de la ràdio nacional de Catalunya es mostrava partidari de la creació de distàncies entre els mitjans i el poder públic, fins i tot en el moment actual que viu la societat catalana. Tot plegat era vist pel conferenciant com un conjunt de normes internes que permeten assolir la intenció final: la informació per damunt d’objectius empresarials i contexts històrics.
Tancament «polític» dels canals catalans de les Illes
Un cop finalitzada la xerrada s’obrí un espai de debat en el qual alguns dels assistents tengueren l’oportunitat d’oferir les seves reflexions i comparacions entre els mitjans catalans i els de les Balears. I l’actualitat mallorquina feia inevitable recordar la recent desaparició de dos canals provinents de Catalunya, el canal 33 i el 3/24. Algunes de les qüestions giraren al voltant d’aquest succés i el caire col•loquial que agafà la trobada va permetre extreure declaracions més personals del conferenciant.
El cap d’informatius de Catalunya Ràdio finalitzava l’acte afirmant que entén el tancament dels dos mitjans catalans com «una decisió política». Afirmava conèixer les solucions tècniques que s’havien presentat com a alternativa a la desaparició dels canals i reconeixia que «si no s’ha resolt és perquè no hi ha hagut voluntat per fer-ho».
arruix feixisme foraster pancatalanista de sa nostra terra