Ahir divendres la sala d’actes de Can Alcover rebia Francesc Cano, director d’informatius de Catalunya Ràdio. La xerrada, titulada “Catalunya Ràdio, Llengua, Cultura i cohesió social” estava emmarcada dins el cicle de conferències sobre els mitjans de comunicació promogut pel Grup Blanquerna. El periodista es declarava encantat pels 25.ooo oients que acumula a les Balears la ràdio nacional catalana. I és que Catalunya Ràdio és l'emissora en català que compta amb més audiència a les Illes Balears. De fet, la seva audiència multiplica per tres els oients que té IB3.
El conferenciant insistia en la necessitat de mantenir la funció de servei públic per damunt d’audiències i ideologies d’empresa. Francesc Cano catalogava com «inadmissible» un mitjà públic que viola la necessitat de cohesionar un país per tal de ser líder d’audiència. Afirmava concebre la idea d’una emissora pública com aquella capaç de protegir la llengua, la cultura i les tradicions del país que representa.
Ni a favor ni en contra del procés polític català
En la xerrada es detallaren aspectes del funcionament intern de la corporació audiovisual. El periodista explicava que tots els caps d’informatius de TV3 i Catalunya Ràdio han vingut sempre de la mateixa plantilla. A més, defensava l’existència d’una històrica cultura d’autoregulació interna que s’ha mantingut inalterable sigui quin sigui el partit al capdavant del govern de la Generalitat.
Per això el cap d’informatius de la ràdio nacional de Catalunya es mostrava partidari de la creació de distàncies entre els mitjans i el poder públic, fins i tot en el moment actual que viu la societat catalana. Tot plegat era vist pel conferenciant com un conjunt de normes internes que permeten assolir la intenció final: la informació per damunt d’objectius empresarials i contexts històrics.
Tancament «polític» dels canals catalans de les Illes
Un cop finalitzada la xerrada s’obrí un espai de debat en el qual alguns dels assistents tengueren l’oportunitat d’oferir les seves reflexions i comparacions entre els mitjans catalans i els de les Balears. I l’actualitat mallorquina feia inevitable recordar la recent desaparició de dos canals provinents de Catalunya, el canal 33 i el 3/24. Algunes de les qüestions giraren al voltant d’aquest succés i el caire col•loquial que agafà la trobada va permetre extreure declaracions més personals del conferenciant.
El cap d’informatius de Catalunya Ràdio finalitzava l’acte afirmant que entén el tancament dels dos mitjans catalans com «una decisió política». Afirmava conèixer les solucions tècniques que s’havien presentat com a alternativa a la desaparició dels canals i reconeixia que «si no s’ha resolt és perquè no hi ha hagut voluntat per fer-ho».
15 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
arruix feixisme foraster pancatalanista de sa nostra terra
FORASTER, -ERA m. i f. i adj. || 3. Castellà de nació o de llenguatge (Mall.); cast. castellano. Puch estar molt bé | com a rebostera | d'aquells forasters | que tenen ses cases | al pla del Castell, Penya Poes. 33. Parlar foraster (o en foraster): parlar en castellà. Creuen que dóna més llustre parlar y entendre es forasté, Roq. 24. Seguiren parlant en foraster amb mon pare, Rosselló Many. 46. || 4. Grosser d'enteniment o de comportament (Mall.). «No sies tan foraster!». (Diccionari Alcover-Moll)
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
MALLORCA is not Catalunya mister Caño..!! No volem pancatalanisme dins Ca Nostra..Barco..!! Arruix..manipuladors....
És terrible veure com la hibridació, fruit d' unións entre mallorquíns curts de gambals i forasters fatxes, ha donat generacións de gonelles mutants adoradors de madrilenys. Mirau la Ultima Hora i veureu la notícia d' una panificadora madrilenya, que exporta pressumptes enssïmades al Japó, i el gonellum encara els dóna les gràcies. Qué hem de fer amb aquests essers tan perjudicials?
Els pancastellanistes esclaus de Madrid, hsn suprimit la recepció del 33 perque és un canal que difón la nostra cultura, el 3/24 perque no ens assebentem de les notícies si no som a casa a l' hora dels informatius i el canal infantil, simplement perque els més petits aprenen Català mentres miren els dibuixos. Fa molta vergonya tenir paisàns que siguin tan traidors, mossóns i gonelles. Si senyors, molta vergonya!
Arruix a ca teva, foraster catala
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.
Qui estima Mallorca, estima la seva llengo. Qui no estimi Mallorca s' envagi d'aqui
Hace falta estomago para tragarse esa bazofia de televisión. Si la coalición corrupta y xenófoba CIU-ERC quieren hacer propaganda ideológica en Baleares que menos que nos hagan una oferta económica!!!. Les sobra dinero pueden reducir las partidas de educación y sanidad como han hecho hasta ahora!! Je je..