Iñaki Urdangarin va intentar desvincular-se ahir de totes les irregularitats que s'investiguen en la trama de l'Institut Nóos. I ho va fer, sobretot, descarregant en el seu exsoci, Diego Torres, la responsabilitat i la culpa de l'administració del dia a dia de la fundació que va aplegar 5,8 milions d'euros dels governs valencià i balear. El gendre del rei d'Espanya va declarar durant devers nou hores responent les preguntes del jutge José Castro. I no n'hi va haver prou: avui Castro continuarà interrogant-lo i fins que no acabi no començaran a preguntar els fiscals i els missers defensors.

Segons fonts que han tingut accés a la declaració, el duc de Palma va voler deixar clar que no té coneixements de contractació pública, que no gestionava els doblers de l'entitat i que, principalment, s'encarregava de fer-ne de portaveu, de relacions públiques. Segons indiquen, fins i tot va dir que no podia respondre preguntes sobre els comptes de les empreses i instà que es demanàs això a qui correspongués, o sigui, a Torres. Va fer servir el mateix argument per no respondre si cobraren pels congressos de València allò que realment costaren. Fins i tot va negar saber res de la trama de societats a Belize i al Regne Unit relacionades amb l'Institut Nóos i que Anticorrupció sospita que es va fer servir per evadir imposts.

És més, ahir mateix es va saber que hi ha una nova subpeça, fins ara secreta, en el cas Urdangarin. Es tracta d'una investigació sobre una altra xarxa amb tres societats estrangeres més. El jutge Castro i el fiscal Pedro Horrach eren despús-ahir mateix a Barcelona, possiblement per interrogar persones vinculades amb aquestes empreses.

Doncs bé, segons fonts judicials Urdangarin s'hauria desvinculat també d'aquesta segona trama. De fet, com a mínim en la que ja es coneixia, la que passa per Belize, ho pot fer amb relativa facilitat. Qui la va idear, l'expert en fiscalitat internacional i també imputat Salvador Trinxet, va declarar al jutge que no sabia que el gendre del rei d'Espanya hi tingués res a veure, que pensava que al darrere just hi havia Torres.

A més a més, el duc de Palma insisteix que es va desvincular de l'Institut Nóos el 2006 i que ho va fer a petició de la Casa Reial. Així mateix, va respondre les preguntes del jutge sobre la presència dels seus fills, com a accionistes, en una de les seves societats, Namasté. Urdangarin va defensar que era una qüestió simbòlica. També va exculpar de tot la seva dona, com han fet, de moment, tots els altres imputats.

Una marató

Durant la declaració mataroniana d'ahir -va començar a les nou del matí i es va acabar a les vuit- just es va començar a parlar dels Illes Balears Fòrum. El jutge Castro va seguir un ordre cronològic, començant per aclarir el paper d'Urdangarin en les societats de la trama, continuant pel patrocini de l'equip ciclista Illes Balears i, just després, atacant els Valencia Summit -congressos gairebé idèntics als que després es van dur a terme a l'Arxipèlag-.

Doncs bé, sempre segons fonts que han tingut accés a la declaració, Urdangarin va afirmar que havia proposat al llavors president Francisco Camps aquells congressos, que acabaren costant devers 3,5 milions d'euros a la Generalitat valenciana. Ho va fer en una reunió al mateix palau de la Generalitat on també hi havia la batlessa de València, Rita Barberá (PP). Just tres dies després de presentar-los la idea, li varen donar el vistiplau i es va signar el primer conveni. Això podria dur Camps a la mateixa situació de Matas: imputat.

El duc de Palma va afegir que l'exdirector general d'Esports Josep Lluís Ballester havia assistit als València Summit i que se li va queixar que les Illes Balears quedaven despenjades del turisme esportiu. El gendre del rei d'Espanya, doncs, traslladà a Ballester la iniciativa de fer els Illes Balears Forum. Això sí, Urdangarin va admetre que ja havia parlat amb Jaume Matas abans. De fet, hauria explicat que el 2003 parlà amb el president i amb Ballester sobre el patrocini de l'equip ciclista Illes Balears -l'anterior equip Banesto- després de jugar amb ells a pàdel a Son Vent, dins del recinte de Marivent. Amb tot, manté que la idea no va ser seva, sinó d'un treballador seu -Pablo Molinero- i que el patrocini s'hauria tancat en una reunió formal al Consolat de Mar. Cal recordar que, segons Ballester, Urdangarin va dir que volia cobrar 300.000 euros d'aquell primer negoci amb el Govern. Ho hauria fet a través de contractes i factures per dur la comunicació i el marxandatge de l'equip.

De fet, sobre aquells mateixos contractes Urdangarin va assegurar que no reconeixia una firma, sota el seu nom, que constava en un pressupost d'Aizoon, empresa de la qual és propietari amb la infanta Cristina. La Fiscalia sosté que aquell projecte es va fer servir per manipular un concurs públic, que era fraudulent i pensat perquè guanyàs el contracte una altra empresa de la trama. Avui continua l'interrogatori, però cal recordar que Torres de moment no ha parlat i que pot demanar de fer-ho i contradir-lo.