La comunitat búlgara prolifera dins l’edifici abandonat de l’antiga fàbrica de la Flex: fa just una setmana que hi nasqué un nou habitant, Milen. Un nadó que no ha triat viure entre les runes. És el fill de Samuela Crasimirova i d’Assen Milenov, un matrimoni de 41 anys.
Pels matins, la mare s’endú en braços el nounat a recollir ferralla pels entorns degradats del final del carrer d’Aragó. "No tenim bolquers, ni xampú i cercam llet en pols i robeta per al nin als contenidors", afirma la mare. El seu marit espera que el supermercat tanqui les portes per arreplegar el menjar a punt de caducar que cada dia els encarregats llancen dels magatzems.
"Cada nit ve la Policia i ens diu: L’infant no pot estar aquí!", comenta Assen. I afegeix: "On volen que ens l’enduguem? No ens donen solucions i nosaltres no tenim res més enllà d’aquest sostre". A la mare ja li agradaria que els bracets i les cames del menut no estiguessin irritats per picades d’insectes que no es curen...
La resta de compatriotes femenines que habiten la finca, Zelia (24 anys), Rusbie (45 anys), Anna (18 anys), Sevinch (22) i Jeny (28), volten per l’esplanada per veure si poden aplegar cap "paio" que vulgui sexe a canvi de doblers. "Ningú no vol viure aquí, però no tenim feina", assegura Irina Ivanova, una altra ocupant del recinte llardós d’Aragó. Ella, de 38 anys, hi comparteix estança amb Todor Angelov (40); amb el seu fill Julian, que diu que en té 20; i amb la filla, Andrenova, que és discapacitada. "Tenc quatre fills més a Bulgària, perquè aquí no els puc mantenir", manifesta Irina.
Fa dos anys que la comunitat està assentada a l’immoble, on comparteix espai amb el saharià Abeb Kabura, de 49 anys, i amb l’algerià Sellam Brahim, de 45. Ara ja són 20 residents dins la Flex: 18 búlgars i 2 africans, en un espai que s’ha convertit en el cas més endèmic i llastrós d’infrahabitatge a Ciutat. Aquests dos darrers han instal·lat les seves habitacions al primer pis. El col·lectiu de l’Est resideix entre el segon i el tercer, amb finestres sense vidres i espais oberts plens de deixalles. Tots han fet d’aquest entorn la seva casa. Mentrestant, Cort n’ha posposat el desallotjament fins que no arribi a un acord amb la immobiliària Layetana sobre la propietat de l’edifici. La promotora no n’accepta la cessió –encara és de titularitat municipal– amb inquilins a dins i l’Administració no mourà fitxa fins que no resolgui la situació. El cas és en mans de diverses regidories: Serveis Jurídics, Urbanisme, Patrimoni i Benestar Social.
Tot pendent d’una firma. El regidor Eberhard Grosske posa una data incerta per fer efectiu el desallotjament: el maig. Mentrestant, Milen va creixent...
