Les màquines de Cort perforen la vorera del carrer del General Riera, a tocar del nucli de Corea. Al mateix ritme, creix la resistència i la tibantor entre els mateixos veïns del suburbi. Si no s’afanyen a efectuar les prospeccions que han de servir per començar el polèmic pla de rehabilitació, Corea caurà a trossos. Caurà. Ofegat per la degradació.
Maria Palacios mira per la finestra de ca seva. Els mateixos vidres que fa 55 anys miraven passar famílies i cotxets, en un barri tranquil, alegre i allunyat del centre de Ciutat, ara només veuen un ambient hostil. Cada veí interioritza com pot la seva pròpia guerra, atemorit per uns guetos hostils instal·lats en cada cantó i que, nit rere nit, no s’aturen de reclutar més i més mercenaris. L’anciana, de 81 anys, partirà en 15 dies de Corea al costat del seu marit, José Flores, també de 81 anys. Aquest matrimoni ancià viu al primer bloc afectat pels primers desallotjaments de la zona. Estan al primer pis del carrer de Felip II, 2A. El canvi serà radical. Cort reallotjarà aquests sis veïns al final del carrer d’Aragó, lluny de la zona que han vist créixer tota la vida. Pagaran 150 euros de lloguer.
"Ens digueren que ens arreglarien les cases sense que ens costàs ni un duro", explica Maria. Però l’estada temporal a Aragó pot arribar a durar 3 anys. "Aquest pis és meu, tenc clar que hi vull tornar. Si no és així, no em moc d’aquí i ells (Cort) ho saben", afegeix el marit. "Ens tenen una mica nerviosos i a l’expectativa", diu Maria.
José Gómez té 74 anys i viu al tercer pis, just a sobre del matrimoni. Ell se’n vol anar al carrer d’Aragó, però no té tan clar si vol tornar. Fa 40 anys que viu al barri i ara es troba sol. "Hem de firmar uns papers d’acord amb la nostra voluntat de partir", assegura. Cort no té més remei que cercar el vistiplau dels residents.
Montse Herreros, la gerent de la constructora Bruesa, propietària de 6 pisos de lloguer de Corea, constata que els programes de reallotjament per a nuclis que, com aquest, són Àrees Rehabilitació Especial, impedeixen allunyar-ne els veïns fora de l’àmbit d’actuació. Bruesa és la mateixa empresa que es presentà fa 4 anys al concurs per rehabilitar la zona, que quedà desert, en temps del PP.
Ara, Bruesa "competeix" amb el Consorci Riba, dependent de la regidoria d’Habitatge, per adquirir cases del barri que, en teoria, han de servir després de pisos pont per allotjar els residents dels blocs que es vagin reformant. De moment, Cort ja ha comprat 5 habitatges i ha expulsat de dos pisos buits uns quants okupes. "Hem d’anar alerta a no deixar la nostra casa massa temps sense ningú, perquè quan hi arribes la pots trobar desballestada", declara Mari Carmen Cifre, veïna del carrer de l’Infant Pagà, 23B, la travessia més "conflictiva" de Corea. Just en aquest vial hi ha un operari de la Sala que tapia una porta. "Al carrer de l’Ebre hem tret els matalassos a fora i hem hagut d’encimentar amb totxos una altra porta", afegeix. Herreros ha tingut el mateix conflicte: "No puc llogar un dels pisos de Joan d’Àustria perquè no en puc treure dos inquilins que s’hi han ficat dedins".
I és així com, mentre no avança l’esperada reforma, el barri sobreviu entre okupes, traficants, toxicòmans, gent gran desatesa i residents de tota la vida. La marginalitat al centre de Ciutat. Però Corea sap que és al punt de mira: un nucli de 22.000 m2 de superfície i que Cort compra a 1.940 € el metre quadrat. Un sòl que també persegueix Bruesa. Però Corea sap que, si de veres se’n fa una reforma integral, els seus terrenys es revaloraran a l’alça. De moment, però, Habitatge ja ha admès que just té doblers per remodelar-ne un sol bloc en aquest mandat, i no dos, tot i haver-s’hi compromès. Com acabarà la reforma no ho sap ningú. Sí que se sap, en tot cas, que d’aquí a dos anys hi haurà noves eleccions.
