- TURISME + PARTIT

En el mateix manifest d’adhesió pel quinze de juny s’enumeren una sèrie d’elements que, qui els llegeixi, podria estar d’acord que són reivindicacions legítimes. També es reivindica la protesta al carrer com a forma de confrontació i anuncia una sèrie d’accions fins a aconseguir «un canvi real». I aquí hi ha la qüestió: quin és aquest canvi real? Pretenem un decreixement dins un sistema que l’únic que coneix és un creixement constant, sostingut i sense límit? Perquè d’això va el capitalisme. Qualsevol mesura limitant, que no sigui una esmena a la totalitat del sistema serà irreal i insuficient. No pot existir de cap de les maneres, i ja ha quedat sobradament demostrat amb governs de tot color, una conciliació harmònica entre els interessos capitalistes i l’emancipació de la classe obrera. Tot aquell qui afirmi el contrari representa, d'una manera o una altra, els interessos dels contraris a la nostra classe.

Com a prova, de fa un any la legislació autonòmica ha seguit el desenvolupisme, propugnat pel Partit Popular (per una qüestió merament de torn en el poder polític), i ha obert noves oportunitats per continuar depredant el nostre territori permetent l’obtenció de nous beneficis als capitalistes que s’enriqueixen de la sang i suor de la classe obrera. Quina és l’alternativa? La lliure organització en petits nuclis aïllats i sense coordinació més enllà de promoure perfils amb intel·ligència artificial? Protestes blanques que queden en una anàlisi superficial i banal d'«hi ha massa gent» però no fan cap lectura de: qui és aquesta gent? D’on ve? Per què ve aquí? Qui els mou? Qui els rep? On dormen? Qui els hi fa el llit? Com funciona aquest sistema? Qui el fa funcionar? Qui s'enriqueix?

No és que no es coneguin les respostes a totes aquestes preguntes, hi ha multitud de treballs científics que estudien en detall el fenomen del turisme, malgrat tenir una facultat de turisme que tan sols realitza la genuflexió davant el lobby hoteler. Sembla que assistim a la definició d’una altra data al calendari anual per una nova protesta al carrer, molt legítima, però sense consciència per a sí mateixa. I aquí rau l’error, en caure en l’espontaneïtat d’organitzacions que, lloam la seva tasca, però que la seva pròpia natura esdevé improcedent si més no per organitzar la solució que necessitam. Això és perquè hi ha una tendència a l’atomització de les organitzacions segons unes labors molt concretes que, de fet, interessa al mateix sistema. Per això mateix necessitam una organització de classe que combati la gran contradicció del nostre moment històric.

Mentrestant, el principal sector econòmic de les Illes Balears es troba amb el seu conveni col·lectiu paralitzat, amb una negativa de la patronal a negociar millores bàsiques per als treballadors. Una oportunitat per organitzar la resposta i combinar la frustració dels sectors locals i residents amb la ràbia de la classe obrera condemnada a l’explotació per destinar fins al 110% del seu salari a pagar el lloguer. Però més enllà dels sindicats necessitam un element aglutinador dels diferents perfils d’aquesta lluita. Un element que serveixi per esdevenir una organització professional, que pugui dirigir l’agitació política unificada cap a les masses. Un element que permeti desenvolupar un treball centralitzat i unitari, no contra el turista en si, sinó contra el capital que explota el territori, que esdevé la base de la contradicció que ens condemna a haver de treballar per cobrir les nostres necessitats. Aquest element, camarades, és el Partit. Un Partit on formar-nos, on créixer, on poder mantenir una lluita continua i planificada que no caigui en l’espontaneisme de trobar-nos una vegada l’any i després cadascú cap a casa o a estiuejar a la Colònia de Sant Jordi. Aquest espontaneisme que més que lluita és una mostra de la desesperació i de la manca de rumb. Necessitam un Partit, precisament, perquè traci un nou rumb per organitzar-nos amb un programa independent per a la classe obrera. En definitiva, un Partit Comunista.

La classe obrera a les Balears hem de construir el Partit Comunista que ens permeti esdevenir un espai d’organització i pugui ser la figura clau per disputar de tu a tu el poder al capital. Cap partit polític de dins del Parlament, per molt que es vulguin erigir en ecosobiranistes, defensors de «lo nostro» o altres etiquetes, no construiran l’alternativa necessària. No ho faran, perquè ells mateixos serveixen al capital. Els seus interessos disten molt lluny dels interessos de la classe obrera. Els partits burgesos aposten per aquest maquillatge, aquestes mesures cosmètiques reformistes que busquen el manteniment de la pau social i, en definitiva, de l’explotació. La gent ha de dir basta, ha de veure que si no hi ha una organització sòlida, amb una estructura determinada i amb una capacitat organitzativa i política no es podran realitzar canvis reals en la nostra societat. No creieu que feim una crida a l’assalt al Palau de l’Almudaina ni res semblant, sinó a organitzar-se. Perquè la revolució no és un acte únic, sinó una successió ràpida d’explosions més o menys violentes que per tenir èxit han de comptar amb una organització eficient. Per tot això des del PCTE a les Illes Balears ens desmarcam del caràcter reformista del manifest d’adhesió de la manifestació de dia quinze de juny i deim alt i clar que el que cal és més organització o cosa que és el mateix: - Turisme + Partit.