El Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears ha publicat a finals de l’any 1984 la segona edició del llibre Palma. Guia d’arquitectura. Al marge de les meravelles gòtiques i barroques de la nostra ciutat, també ens parla dels arquitectes de principis del segle XX que donen la imatge de la ciutat moderna. Si a Barcelona el pes notable el portent Puig i Cadafalch, Domènech i Muntaner o Antoni Gaudí; a la nova Mayurka tenim arquitectes notables com Bartomeu Ferrà, Jaume Alenyà, Francesc Roca Simó, Francesc Casas, Guillem Reynès, Guillem Forteza, Gaspar Bennazar i els més joves com Enric Juncosa o Josep Ferragut. Aquests anaren construint nous edificis sobre el disseny urbà del plànol de l’eixample de Calvet i bastint la visió que nosaltres hem vist des de nins.
Un dels més notables és certament l’arquitecte municipal Gaspar Bennazar (1869-1933). Hi ha una font al carrer Valseca, prop del carrer Antoni Maura, que el recorda com s’arquitecte que fou, prop d’un va néixer. El meu primer contacte fou de nin; quan anava a visitar la meva padrina materna, a la primera casa de la illeta del convent de les Jerònimes i aferrada a la bella església de la conquesta de Santa Fe, sempre ens aturavem al primer pis del casal a saludar a can Bennazar. La meva àvia vivia a les golfes i, des de les finestres gòtiques tardanes, es veia la mar i els jardins de la Porta del Camp. Aquella era la casa on visqué i viurien posteriorment els seus descendents. Després a partir dels vuit anys, quan anava a escola al Pius XII veia cada dia aquella meravella del Coliseu Balear, ara una mica deteriorat pel pas dels anys, ja que el 2029 farà cent anys de la seva construcció; i els maresos es van degradant amb les inclemències del temps.
Ja més gran, i abans que el tomassin, el conjunt del teatre Líric em semblà també bellíssim. Encara no entenc aquell desbarat, l’edifici no tenia parets compartides amb cap edificació i deixava un bon pas per veure les murades del palau de l’Almudaina, tenia bona acústica i formava part ja de la història de la ciutat. L’Escorxador Municipal vell també ens assabenta de la gran creativitat de l’autor de qui parlam.
L’interès de la família propicià la publicació d’un llibre amb un catàleg quasi exhaustiu de la seva obra. Sempre en manca qualque cosa, com l’edifici del carrer 31 de Desembre que fa poc es volia enderrocar, que resultà ser d’ell a partir de la troballa dels plànols a l’arxiu municipal. Realment no ha tingut sort amb la piqueta, ja que altres edificis com l’hotel Alhambra també varen desaparèixer de la visió ciutadana.
En podem recordar alguns que encara s’aixequen amb bellesa. L’edifici de l’antic cine Born, el del Foment del Turisme al passeig del Born cantó amb el de la Constitució, la casa Segura del bar Cristal, els magatzems El Águila, al final del carrer Colon, l’edifici Maneu on se situava el bar Triquet, i finalment vull destacar un petit edifici a la plaça del Mercat, recentment restaurat per l’alemany de torn que n’ha valorat la pulcritud del treball arquitectònic, on estava per cert la confiteria Cas Net de l’enyorat Tomeu Amorós.
I finalment, el baròmetre i uns pocs bancs antics de la plaça d’Espanya ens recorden com era de bella la nostra ciutat provinciana gràcies a tots aquells arquitectes de gran ofici i talent abans de la cobdícia desmesurada i el mal gust exquisit dels temps posteriors. Gaspar Bennazar viu al nostre cor!
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Derribar el Lírico y el hotel Alhambra, presuntamente fue un disparate, pero no creo que pudiesen convivir con el actual S'hort del Rei. Si que sobraban aquellos cuarteles militares que tantas veces hemos visto en postales antiguas. El Matadero antiguo cerca des Camp Redó, una maravilla que se tiene que conservar si o si. Es cierto que la piqueta ha hechos muchos disparates, pero también es verdad que ha dado paso a cosas muy hermosas desterrando escombros y mugre. El mismo "barrio chino", sin ir más lejos. ¿Qué me dice Vd. de Jaime III y alrededores?. O de los Ferrocarriles de Mallorca?. La tan denostada piqueta todavía podría tener trabajo, empezando por la cuesta del Teatro. Por ejemplo.