Inca acull una Taula de Diàleg per a analitzar els reptes del mercat laboral a les Balears

La Taula de Diàleg, moderada per la vocal Joves Empresaris de Balears, Lucía Major, -coach executiva, periodista i publicista-, va comptar amb la participació d'experts en recursos humans, empresaris, representants formatius i sindicals, entre altres. Així doncs, varen participar en aquest debat Jorge Morell (advocat especialitzat en noves tecnologies Legaltechies), Lucy Maestre (franquiciada McDonald’s a Inca), Yolanda Calvo (representant de CCOO), Tomeu Garcies (director Economia de Mallorca), Antoni Garau (director del CIFP Pau Casesnoves), Agustín Echevarría (director de Recursos Humans Garden Hotels, Yoann Blanc (president d'AJE Balears) i Francisca Barceló (Àrea de Formació i Ocupació de l'Ajuntament d'Inca).

El debat va abordar qüestions clau com la millora de la formació professional, l'adaptació del talent a les necessitats del mercat i les estratègies per a garantir salaris competitius en un context d'elevat cost de vida a les Illes. Lucía Mayor va introduir diferents temàtiques en aquest espai de reflexió, com, per exemple, la capacitat de
les nostres empreses per a cobrir les seves necessitats de personal qualificat i talent.

Lucía Mayor va reconèixer en la seva introducció a l'inici del debat que «un dels desafiaments més urgents per al futur de la nostra comunitat és la capacitat empresarial a l'hora de cobrir les seves necessitats de personal qualificat i talent. Balears és una regió d'economia dinàmica, impulsada per sectors estratègics com el turisme, l'hoteleria, la nàutica i la construcció».

Després va introduir la pregunta següent on els ponents varen intervenir: Com experimenta cadascun en el seu sector l'equilibri entre l'oferta i la demanda d'ocupació?

Jorge Morell: «Nosaltres som advocats especialitzats en noves tecnologies. Tenim un plus de complexitat perquè pugem el problema de la formació en l’àmbit universitari, m'he discutit amb responsables de formació de facultats de dret perquè el coneixement que es dona és teòric i no pràctic, hi ha una certa obsolescència. Al jove llicenciat en dret, en el nostre cas, hem de formar-lo en coneixement digital, no nadiu digital, no sols ha de fer-li gràcia el Tiktok, cal incorporar personal a la pràctica jurídica en un món que s'actualitza cada tres dies en què la tecnologia té un gran impacte en el treball. En tenim un a 20 o 50 anys vista».

Yolanda Calvo: «Des del món sindical opinem que el desequilibri existeix perquè el treball acaba tenint càrregues abusives, que porta a problemes múscul-esquelètics, aquest excés de treball que no es recompensa adequadament. Si no hi ha personal es reparteix entre els que ho estan cobrint i hi ha càrrega abusiva. No trobem treballadors, però hem de fer una reflexió quant a condicions salarials i conciliacions d'horari per a fer les ofertes més atractives».

Francisca Barceló: «Quan parlem de la bretxa és pel sistema cíclic del turisme, que és innegable. La fidelització passa per pujar sous, per a fidelitzar al treballador. La segona bretxa són les noves tecnologies, o les noves ocupacions que van tan ràpides que no dona temps a actualitzar-se al propi mercat. L'Administració ha de donar resposta en les noves tecnologies. Tot passa per fer un gran pacte entre sindicats, empresaris i l'àmbit de la formació. A vegades, els canals ordinaris de la cerca de treball és aconseguir el nexe entre els uns i els altres per a acostar a totes les parts, perquè tothom busca treball, però no tothom vol treballar segons en quines condicions i, sorprenentment, hi ha atur».

Lucy Maestre: «Estam formant nosaltres al nostre personal. Estem sofrint molt per a trobar personal, és difícil trobar personal jove, és complicat perquè no trobem gent que sigui major de 50 anys. I això ens impedeix cobrir torns, hem d'adaptar horaris de restaurant, cosa que després desmotiva al personal actual dins del restaurant. Com solucionar-ho? Serà un repte gran i important».

Yoann Blanc: «Com a bon emprenedor, cal dir coses incòmodes. Com a experiència personal, importem cambrers i exportem enginyers. Aquesta és la realitat personal que veig. En el meu cas tinc una empresa turística que li dedico el 10% del meu temps i tinc una altra d’IA. Tenc problemes per a trobar talent en els dos sectors, turístic (no tenim gent) i en la tecnologia som una empresa mallorquina amb un equip tècnic a Barcelona perquè les ofertes sempre es cobreixen de fora, he contractat un responsable d'un mallorquí que viu a Oslo i torna a casa. Les bretxes que tenim són la formació, l'habitatge, etc.».

Tomeu Garcies: «Jo, sincerament discrep amb na Yolanda, perquè opino que no és problema de no trobar o que faltin treballadors. És que directament no trobem ni formats, ni sense formar. Ara que soc empresari després d'haver estat autònom i abans assalariat, des de fa poc soc empresari i haig de dir que m'ha canviat molt l'òptica. No conec cap empresari amb aquesta fama de ser una figura explotadora, he vist gent preocupada pels seus treballadors. Falta personal format i qualificat, és que falta gent per a poder ser competitiu. El model productiu d'aquesta autonomia va a una velocitat que, cada vegada ve més gent i, així i tot, no cobrim la demanda laboral de les empreses. Cap empresari vol contractar 4 treballadors i que facin el treball de 5. He sofert en primera persona el rendiment i la productivitat, que està per terra. A vegades el treballador aprofita com està establert el sistema. A vegades no compleix l'empresari i altres el treballador, que s'aprofita del sistema. La formació és el gran problema, però també la solució. En FP, encara que tinguem a professors que fan un esforç, la realitat és que molts no han exercit ni estan preparats per a aquesta professió, perquè no tenen experiència en aquesta. Falta actualització, podem incorporar professionals del món privat per a tutoritzar i tenir presència en el món educatiu perquè els estudiants sàpiguen què es trobaran. No és problema de professors, és del sistema. Apliquem models mixtos. Els meus fills acaben batxillerat sense saber anglès fluid».

Agustín Echevarría: «Entenc totes les perspectives. Tenim aquesta preocupació o ansietat al no trobar personal qualificat. Això impacta en els companys, quan hi ha una vacant hi ha una càrrega de treball que es reparteix. Intentes prendre mesures com baixar la ràtio, però et genera un estrès de clients, però és que l'equip el sofreix. La gestió del personal quan parlo amb els responsables de la nostra cadena hotelera, haig de dir que és la seva gran inquietud, és el que ens porta més temps, ens preocupa. Aquesta gestió ocupa i preocupa».

Antoni Garau: «Jo faré una defensa dels joves. De fet, haig de dir que enyoro en aquesta taula un perfil jove que ens doni la seva visió del món laboral. En aquest debat tothom té part de raó, la veritat. Hi ha mà d'obra barata i empresaris que busquen això i hi ha treballadors que busquen guanyar molt i treballar poc. El problema és com eduquem als nostres fills: falten els valors de l'esforç, guanyar-se les coses, la satisfacció, la meritocràcia, li ho donem tot fàcilment. Nosaltres treballem molt per a comprar-nos un cotxe en el seu moment de segona mà i ells porten un nou millor. Si un jove no es pot independitzar, no pot comprar una casa, no li agrada el seu treball, no té fills, només aspira a anar-se’n de marxa i tenir un cotxe nou. Hi ha 27.000 aturats a Balears i un dèficit de treballadors. En l’àmbit empresarial i formatiu, hem de treballar a tres anys vista, però necessitem recursos i espais. En poc temps hem doblegat els professors fins a gairebé els 100 al Pau Casesnoves i els alumnes freguen els 1.000. Hem de treballar conjuntament. Hem de fer un pas enrere, reduir la marxa i donar garanties perquè ara mateix reduïm l'oferta formativa perquè no tenim formadors».

Posteriorment, Lucía Mayor va introduir el Bloc 1: Competitivitat Salarial, Estabilitat Laboral i Habitatge, amb la pregunta següent: Com es pot garantir que els salaris oferts
siguin competitius i permetin als treballadors
fer front a l'elevat cost de vida?

Els participants oferiren el seu punt de vista:

Yolanda Calvo: «CCOO va fer un estudi l'any passat sobre el salari de referència en Balears i ens va sortir que, en 2023, el salari mig, tirant per a baix que hauria de tenir un treballador per a poder viure dignament era de 2.000 euros en 14 pagues, nets. L'Agència Tributària deia que el salari brut mitjà a Balears era de 1.651 bruts, és a dir que hauríem d'incrementar un 21% els salaris perquè les persones visquessin dignament. És complicat el tema de l'habitatge pel seu preu desorbitat a les illes, per la qual cosa hem de topar lloguers en funció de la renda, per molt polèmic que resulti. No pot pagar un lloguer de 1.600 euros una persona que coure 2.000 euros perquè no podrà viure. Falta un parc públic de lloguer perquè tothom aspiri a un habitatge o llogar-la. Des del sindicat hem observat que molts fixos discontinus de la península venen d'allí i renuncien als treballs o sol·liciten excedència. Han passat de pisos llogats, a compartits o ara ja a llogar només habitacions i al final ni li ho podien permetre el fet de viure la temporada en una habitació. Nosaltres no som antiempresa, però hem de defensar els drets dels treballadors. Es poden negociar convenis. No veig les coses com uns altres aquí en el debat, hem d'estimular, no penalitzar amb la productivitat».

Lucy Maestre: «El problema és aquesta illa és l'habitatge, ahir ho parlava amb el meu personal d'equip. Ells poden viure amb el salari de Mcdonald’s perquè som competitius, el problema és l'habitatge. Espanya ve d'una cultura on
sempre s'ha ensenyat que cal comprar-se el pis, jo soc nòrdica i és típic llogar. No tenim habitatge i no
som atractius, el talent prefereix anar a Andalusia que a Balears. No soc partidària de posar un topall, perquè cadascun té la decisió en la seva propietat privada, però el govern ha de crear habitatge públic, com és el cas d'altres països, i faciliten habitatge per a poder viure».

Agustín Echevarría: «El meló de la productivitat ha d'arribar a obrir-se. Ocorre que tens bons treballadors i altres no tants i guanyen tots el mateix. El conveni d'hostaleria que ara es negocia és modèlic no és el problema. Arriba el moment de plantejar la productivitat de tot el personal i ser valents amb qui s’ho està treballant, perquè uns es pengen uns altres estiren del carro. Les baixes són intocables, cada vegada se'ns posa tot més complicat. Ja és impossible tirar a la gent, Tinc algú que no m'agrada es demana la baixa i és intocable. El meu gestor em diu a la setmana de la baixa d'una recent incorporació, que no l'acomiadi res més tornar, que esperi. Està molt bé tenir bon conveni, però el que estiren del carro, han de rebre més i els treballadors acceptar-lo. És el canvi que necessitem. Els lideratges horitzontals funcionen, els verticals del comandament i ordeno no funcionen».

Jorge Morell: «Tenim un problema històric de falta de productivitat, quan tens problemes de recursos, espais i altres. En l’àmbit europeu en regions, hi ha determinats sectors industrials amb marge de millora en productivitat, no tot és habitatge. Falten altres solucions».

Yoann Blanc: «Necessitam moltes solucions davant un problema tan ampli, que va més enllà de l'habitatge. Tot passa per diversificar l'economia, no és només habitatge. No ho va fer abans Francina Armengol i ara Marga Prohens reconeix que li costa fer-ho. Falta innovació, que requereixi menys treballadors Mcdonald’s, per exemple, requereix una gran quantitat de treballadors. Hem de diversificar. Aquí sembla que com som rics, sembla que no ens preocupi res dient que tot va bé. Fins que vingui una altra covid i necessitem ajudes europees per a viure. Rebem unes ajudes brutals a nivell europeu. El País Basc és el model, ha sabut diversificar. És una terra rica i es va reconvertir. Per això els empresaris sempre diem «no tenir tots els ous en la mateixa cistella» Hem de saber portar talent de fora, que necessitaran com a enginyers casa i bon salari».

Francisca Barceló: «Requereix d'un gran debat. El que no podem fer és el mateix, que la gent entengui que som una illa, tenim uns recursos limitats, els recursos són els que són. És un debat que no té solució definitiva ni dolenta, serà la suma de moltes i donarem perquè el donem. El motor del turisme depèn del paisatge».

Antoni Garau: «Jo no inverteixo la meva capital perquè tampoc puc treballar amb l'augment de sou, puc parlar de motivació, de reforç positiu en acceptar propostes perquè treballin més a gust al Pau Casesnoves, on la gran majoria estan contents. Es diu que el 8% no està content en el seu treball. Donem l'oportunitat de fer propostes a persones per a treballar més a gust, en el meu centre d'FP la gran majoria estan contentes. Jo no puc acomiadar, però puc fer que formin part de les decisions de responsabilitat».

Tomeu Garcies: «L'habitatge és el tema. Enyoro pactes que mirin més de 8 anys. On els partits majoritaris acordin algunes solucions, ara paguem conseqüències de fa anys. No tenim mà d'obra i venen de fora i el mercat es regula. Si hi ha molta demanda i poca oferta, els preus es disparen. Un pis llogat en una agència dura 24 hores. És un drama social, però els preus s'acaben pagant a nivell del lloguer. La solució no és a curt termini. Habitatge públic quan hi ha burocràcia és complicat, a un constructor no li interessa VPO. És inassumible. En aquesta terra hem començat a desclassificar sense tenir pla B. Si llevem sòl urbà, es redueix tot, no hi ha pla B. El Govern posa idees imaginatives, però falten majors solucions. Potser cal créixer en altures, re-habitar baixos i solars com a habitatge. Les coses han de canviar. Igual no es poden comprar pisos grans com antany. Sobre productivitat em costa menys pujar a tothom que posar un plus de productivitat perquè cost em puja, el sistema no m'ho permet. Les empreses hem de poder implantar plusos de productivitat sense castigar l'empresa. Hem de tenir un sistema de treball flexible, que permeti treballar des de casa amb els seus fills i que es vegi compensat, sense castigar l'empresa».

El darrer Bloc, el número 3, introduït per Lucía Mayor va versar sobre: Desajust Formatiu i Retenció de Talent. La pregunta introduïda v ser: Quines mesures es poden implementar per a millorar la
qualificació dels treballadors i adaptar-la a les
necessitats del mercat laboral actual?

Els ponents donaren el seu punt de vista:

Tomeu Garcies: «Sempre els dic als meus fills que ens van ensenyar que a passar de ser llicenciat en geografia i em dedico a la comunicació i m'he hagut de formar. Han de saber que s'hauran de reinventar».

Yolanda Calvo: «Cal formar-se sempre, no sols una vegada, però hem de discutir qui li paga al treballador la formació, en quin horari, com recuperen aquest temps… jo he cursat dues carreres treballant. Entre tots haurem de
cedir per a facilitar aquesta formació. Els permisos de formació FIP a l'empresa no li suposa cap cost, hem d'apostar per això. Cal creure en la formació dels
treballadors».

Yoann Blanc: «Fa falta una formació als formadors perquè el món va molt més ràpid del que sembla. Ens critiquen a AJE per no oferir formació. Els més joves que es formen amb cursos de Harvard des de la seva casa, de Youtube, hi ha molta formació, però de poca qualitat encara mancada entendre realment què és la IA... Les coses van molt ràpides. Galícia fa una cosa intel·ligent com és l'ocupació intel·ligent una eina desenvolupada per la seva SOIB a Galícia, quadrant les empreses amb les aptituds del treballador. Hi ha eines digitals que ens ajuden. Hi ha un embull d'ajudes de burocràcia de tantes coses, que és impossible que ens adonem tots de tot el que hi ha».

Francisca Barceló: «Quan analitzam l'atur, l'únic estudi que té 0 atur és FP, fins i tot sí que hi ha universitaris parats. Nosaltres fem formació dual. Ens falta col·laboració empresarial. L'empresari ha d'entendre que és una inversió. Costa que les empreses ho entenguin, falta responsabilitat, ho han de veure com una inversió. Es necessita un temps d'aprenentatge, que les empreses entenguin que el cost no té retorn».

Antoni Garau: «En 6 anys hem passat de 12 mil places a cobrir 20.000. Es cobreixen. Cal augmentar l'oferta, el número de formació, buscar professorat, buscar millorar la qualificació dels docents, tenen l'obligació d'estar ben formats. En any i mig fem a un jove que sigui oficial de primera, aquesta formació depèn de tots. Al País Basc, quan es necessita un sistema hidràulic el fan un centre d'FP i després formen al personal en aquest sistema».

Lucy Maestre: «Vull que el meu personal participi en formacions, encara que em costi diners. Jo voldria estar en programes, però no em deixen per la burocràcia. Empreses interessades en la formació dual, després hi ha limitació reguladora perquè siguem adequats. Amb la meva cuina no ens deixen. Són molt estrictes».

Lucía Mayor va resumir les conclusions aportades globalment pels ponents de la Taula de Diàleg: «Necessitam un canvi cultural, fomentant la cultura de l'esforç, també en l’àmbit d'habitatge, en l’àmbit de les formacions per part de les empreses cap als empleats, dialogar més sobre habitatge públic, necessitam diversitat de l'economia i valentia per a mesurar la productivitat sense que sigui complex d'assumir per a l'empresa, hem d'augmentar l'oferta de formació, formar als formadors, sense que hi hagi limitacions o condicions estretes per a les empreses, des del diàleg. Cal incorporar eines digitals ja presents i una col·laboració públic-privada».