El nivell d'autogovern actual de les Illes Balears és suficient?

Fanny Tur, bibliotecària i exconsellera de Cultura: El nivell d'autogovern és absolutament insuficient, propi de les colònies d'ultramar. Sempre que s'ha intentat alguna tímida passa (amb determinades lleis o reclamant determinades competències), han estirat la corretja perquè tinguem clar qui és l'amo.

Vicenç Vidal, diputat de Sumar-Més: Rotundament no. Necessitam aprofundir en l'autogovern. El centralisme jacobí de l'Estat ha estat i és un problema per a les Illes Balears. Som en un moment històric on cal pensar quines Balears volem pel futur i la única forma que pervisquin és que tenguin les màximes quotes de sobirania.

Neus Truyol, regidora de Més per Palma: El sistema autonòmic està obsolet. El poder polític de les Illes Balears és molt baix, sense l’autogovern que tenen, per exemple, els lands alemanys o austríacs, que no són ni tan sols estats plurinacionals. No tenim el control del port ni de l’aeroport, les portes d’entrada del turisme i fonamentals per regular l’economia. No tenim un finançament adequat, la qual cosa implica no tenir recursos suficients ni per a Sanitat i Educació, ni per impulsar el canvi de model que el nostre país necessita. Tenim una capacitat legislativa molt limitada, com demostra l’acció de l’Estat per limitar algunes lleis pioneres aprovades pel nostre Parlament, com la Llei de Residus o la de Canvi Climàtic.

Atuk Iturregui, membre de La Utòpica: No, l’autogovern actual és clarament insuficient i molt limitat per l’Estat espanyol i pel capital global. El model econòmic basat en la monocultura turística, la precarietat laboral i la dependència energètica i alimentària són proves evidents que les Illes Balears no tenen una sobirania real .Per avançar cap a una veritable autonomia regenerativa, caldria: control democràtic i comunitari dels recursos bàsics, com l’aigua, l’energia i el sòl; descentralització i participació ciutadana efectiva, perquè les decisions polítiques estiguin arrelades al territori; sobirania fiscal, per evitar l’espoli econòmic i garantir que la riquesa generada es reinverteixi en la gent i en el medi ambient, no en els grans capitals; i un marc jurídic que blindi la protecció ecològica i cultural davant l’especulació.

Francisca Mas, jurista, militant feminista i directiva del GOB: Personalment crec que no però pens que som una minoria els que ho pensam.

Josep Palou, professor i membre de l'ASM: De cap manera. En quaranta anys Espanya ni tan sols ha consentit transferir totes les competències de l’Estatut, com immigració, policia pròpia, costes de forma íntegra, justícia, aeroports, beques, servei meteorològic, inspecció de treball, etc. Això només es pot arreglar tirant pel dret, explicant a la població que continuar sotmesos a Espanya és un suïcidi, i declarant la independència amb una majoria parlamentària o a través d'un referèndum.

Caterina Canyelles, filòloga i activista cultural: Clarament no tenim autogovern, cap de les illes, la resta que no són Mallorca, menys encara a causa de la doble insularitat. No parlaré del que han de fer les altres illes, però és evident que Mallorca necessita més autogovern i gestionar els seus recursos i el seu futur.

Marcel Pich, antropòleg i músic: La única via per a la suficiència és la independència.

Ferran Navinés, economista: ⁠No perquè no permet tenir el control sobre port i aeroport, sobre el control dels fluxos turístics, ni sobre la defensa de la nostre llengua i cultura que necessita del màxim reconeixement i ajuda si la volem preservar per les generacions futures.

Francesca Vanrell, secretària d'Organització d'EUIB: L'autogovern actual és insuficient perquè no permet a les Balears exercir un control efectiu sobre el seu futur. Per això, EUIB aposta per un model republicà i federal que garanteixi una democràcia més propera, justa i adaptada a la realitat balear, superant les limitacions del model autonòmic vigent.

Pere Carbonell, escriptor: No, ni prop fer-hi. És necessita una quota d'autogovern molt major per solventar els problemes que ataquen directament les Illes i els seus habitants. Els problemes de les Illes se solucionen des de les Illes, amb partits i propostes pròpies. És necessari tenir partits nacionalistes arrelats al territori que vetllin pels interessos de la terra, de la cultura i llengua pròpia i dels illencs. En última instància, s'hauria de poder fer un referèndum per determinar el futur del nostre país.

Joan Manuel López, exdiplomàtic: L’autogovern ês el que la major part dels residents de les illes hem (ha) volgut a tenor dels nostres vots. L’absència d’un sentiment identitari propi és causa i conseqüència d’una situaciô gairebé irreversible.

Bernat Joan, escriptor i sociolingüista: El nivell d'autogovern de les Balears és totalment insuficient. Som partidari del dret d'autodeterminació, que mai no se'ns ha aplicat.

Beatriu Defior, filòloga i exdirectora general de Política Lingüística: De cap manera. No ens permet prendre les decisions que realment necessitam en cap àmbit: llengua, finançament, territori...

Joan Mir, economista: El fet insular arrossega la necessitat de competències grans i pròximes. Ara l'autogovern tant de la CA com de cada illa és insuficient.

Arran Mallorca: No, només amb la independència i el socialisme aconseguirem l’autogovern necessari per a garantir els drets i llibertats de la classe treballadora mallorquina.

Joan Riera, periodista: Aprenguem dels Països Baixos: Són holandesos, brabantins, limburgesos...però comparteixen ser un poble, O un conjunt de pobles, que comparteixen l'amenaça de viure sota el nivell de la mar. Cal recordar que a finals dels anys noranta Jordi Pujol pronuncià una frase molt aclaridora.Més o menys (hi va haver polèmica) va dir: 'En cert sentit som un sol poble perquè compartim futur i amenaces. Hem de fer cada país el nostre camí... i ja ens trobarem'. L'autogovern balear serà perillosament insuficient fins que no contrari els seus aeroports. O fa això O aquest país serà Can Bum d'aquí un parell de generacions.

Miquel Vidal, historiador: No és suficient ni ha de ser definitiu. En termes de finançament, és directament insultant

Miquel Carbonell, músic, activista cultural i polític: l nivell d'autogovern es insuficient i altament ineficient.

Alice Weber, regidora de Més per Inca: NO!! No, no, no, no. No contestaré la troquel·lada que respondrà tothom. Sols afegeixo a tot això que pens que l’autonomia no hauria de ser vista com un perill o risc, sinó ans al contrari, com una eina potent per reforçar la democràcia, la justícia social i la sostenibilitat.

Josep de Luis, advocat: Clarament, no. A més, l’organització política encara empetiteix més les institucions pròpies. Darrerament no hi ha decisió política, per insignificant que sigui, que no es prengui per part de les cúpules foranes dels partits.

Rafel Borràs: Evidentment no. El llibre de Bartomeu Colom ‘Què hem fet amb l’autonomia. Balanç crític (1983-2023)’ és molt aclaridor. Però la qüestió clau és: Podríem, en el marc del Estado de las Autonomías, més autogovern? Jo crec que no massa.

Nel Martí, professor, escriptor i polític: En absolut. És insuficient, i molt deficient. L'autogovern s'ha d'entendre i reivindicar des del llenguatge de la sobirania, no des del llenguatge de la simple descentralització administrativa.

Aina Vidal, periodista: No, ni ho serà mentre formi part de l'Estat espanyol.

Joan Amer, sociòleg: L’autogovern de les Balears ha d’avançar cap a majors quotes de sobirania. D’entrada hauria de tenir com a mínim les mateixes competències que les denominades comunitats històriques. Som l’única comunitat amb llengua pròpia que no disposa d’aquestes competències.

Miquel Àngel Vidal: El nivell d’autogovern no és ni d’enfora suficient. Els concerts autonòmics són obsolets i la nostra Comunitat és probablement la que més pateix la no adequació a la realitat actual. En realitat les Illes Balears, també idealment, haurien de voler ser independents. Espanya per a nosaltres és una factura continua. Poc ens aporten i tot ens ho lleven (a nivell econòmic, cultural, lingüístic, etc...).

Antoni Llabrés, president de l'OCB: No és en absolut suficient, ni l’autogovern en el terreny polític ni la capacitat financera per poder gestionar degudament els àmbits d’actuació principals sobre els que som competentes (sanitat, educació, serveis socials), els tres pilars de la societat del benestar. El nivell d’autogovern de les Illes Balears hauria de ser el que democràticament desitgin els seus ciutadans en cada moment, sense límits exteriors que puguin condicionar la voluntat lliure i pacíficament expressada de la nostra ciutadania.

Jaume Burdils, sociòleg: Després de quaranta-dos anys de l’aprovació de l’Estatut, el nostre autogovern és clarament insuficient. La gestió dels ports i aeroports depèn de Madrid. El sistema de finançament és injust per a les illes, ja que aporten molt més del que reben. I, per atendre a les necessitats dels nostres habitants, es necessita una major inversió en sanitat pública, educació, afers socials, innovació, medi ambient, transport públic i habitatge de protecció oficial, entre altres coses.

Rosa Maria Calafat, doctora en Filologia Catalana i professora de la UIB: Si entenem ‘autogovern’ com la capacitat d’un territori de regir-se a si mateix, diria que som ben lluny d’aconseguir aquesta fita. Depenem d’un marc jurídic superior que ultrapassa aquest territori anomenat ‘illes Balears’. Una altra qüestió rau en el fet de demanar-se si des dels òrgans autonòmics s’ha fet complir tot el que és regulat per la Llei de Normalització Lingüística, per exemple. És a dir, els governs autonòmics han tingut (o han pogut eficaçment tenir) una mirada etnocentrada? Si fem una mirada al món de les llengües, hi ha llengües ben protegides per l’economia i per les lleis. Aquestes no sols sobreviuen sinó que són senyores del panorama mundial. Què podem oferir les illes al món? Allò que ens és propi, una llengua, una cultura una terra úniques. És una responsabilitat ètica preservar tot això. La preservació d’un cos no es pot fer tenint cura sols del braç o del peu sinó que es fa tenint cura de tot el conjunt. Les llengües es preserven dins el conjunt. En el nostre cas, aquest conjunt es diu els territoris catalanoparlants.

Josep Costa, jurista i exvicepresident del Parlament de Catalunya: Cadascuna de les illes hauria de tenir més autogovern respecte del govern de Palma cap vincle polític amb l’Estat espanyol.

Ana Laura, docent: L’autogovern actual de les Balears, encara que important, té limitacions pràctiques per afrontar reptes urgents com l’especulació immobiliària o la precarietat laboral. La falta de sobirania fiscal i competències exclusives en àmbits clau (salut, infraestructures) redueix l’eficàcia de les polítiques dutes a terme. El problema no és només jurídic, sinó de capacitat per decidir: les prioritats estatals sovint no s’alineen amb les necessitats insulars. Necessitem representants compromesos que situïn les Illes per damunt dels interessos partidistes. Proposo mesures com gestionar ports i aeroports per equilibrar turisme i sostenibilitat, autonomia fiscal per respondre amb agilitat a les necessitats ciutadanes, i marge legislatiu per abordar problemes propis com l’habitatge o la precarietat. Hem de poder garantir uns serveis essencials de qualitat, protegir el territori i construir una economia més justa. Les illes necessiten solucions pròpies, més autonomia, però sense renunciar a la col·laboració amb altres territoris, sobretot aquells que per les seves peculiaritats, presenten problemes semblants als nostres.

Grup Blanquerna: Clarament, no. Les eines polítiques, jurídiques i econòmiques que ens atorga l’actual marc estatutari són del tot insuficients. Necessitam més capacitat per governar-nos i, d’aquesta manera, poder fer front als reptes de present i de futur que tenim com a país (emergència lingüística, crisi de l’habitatge, massificació turística, escalfament global, etc.).