Aquest dilluns, 24 de febrer, es compleixen 88 anys de l'afusellament del batle de Palma Emili Darder, l’advocat i diputat Àlexandre Jaume i els polítics Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. La seva execució simbolitza la persecució de les idees democràtiques durant la dictadura franquista.
Al juliol de 1936, encara que Emili Darder estava greument malalt, els militars se l'endugueren de sa casa i l'empresonaren al Castell de Bellver junt a uns 800 presos. El 16 de febrer de 1937 el sotmeteren a Consell de Guerra, juntament amb Alexandre Jaume, Antoni M. Ques i Antoni Mateu. L’acusaren de contraban d'armes, de rebel·lió militar, de ser un sectari, un antireligiós i un separatista. El fiscal demanà per a ell la pena de vint anys de presó i una elevada sanció econòmica. La sentència, del 23 de febrer, tot i que el fiscal demanava vint anys de presó i una sanció econòmica, fou l'acusació de rebel·lió militar i la condemna a la pena de mort.
A l'endemà, el 24 de febrer de 1937, al cementeri de Palma, varen ser afusellats. Per això, en aquesta data tan significativa, cada any es commemora el Dia de record a les víctimes del franquisme al Mur de la Memòria del cementeri de Palma. La jornada pretén visibilitzar les víctimes de la repressió i reivindicar la importància de la memòria democràtica.
El Mur de la Memòria, un espai per al record
El Mur de la Memòria és un projecte de recuperació de la memòria històrica del període de la II República, la Guerra Civil i la repressió que va començar el mes de maig de 2011, i va ser impulsat per l’associació Memòria de Mallorca, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palma, la Fundació Memorial Democràtic de les Illes Balears i l’Empresa Funerària Municipal de Palma, així com els arquitectes del projecte, Tomàs Bosch, Francisco Cifuentes, Jaume Mayol i Josep Quetglas i la cooperativa de picapedrers de Miquel Mascaró.
La iniciativa té dos objectius principals: la recuperació dels noms de les persones que moriren víctimes de la repressió feixista de la guerra i el franquisme, mitjançant la recerca exhaustiva basada en la documentació escrita, oral, visual i patrimonial; i el reconeixement públic i institucional d’aquestes
persones que participaren i/o s’implicaren en el govern i les institucions i associacions democràtiques de la II República.
En aquest espai per al record, la Plataforma per la Memòria de les Illes Balears ha organitzat un acte d'homenatge aquest dilluns a les 17 hores. El Mur, que recull noms de persones represaliades pel règim franquista i simbolitza la lluita per la veritat, la justícia i la reparació, s’ha convertit en un punt de reunió per a la memòria a Mallorca. La commemoració al Mur no només vol recordar les víctimes, sinó també reafirmar el compromís col·lectiu amb els valors democràtics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.