Les cardiopaties congènites són les malformacions congènites més freqüents, aproximadament un 28% del total. A l’àmbit nacional, s'estima que tenen una incidència d'entre 5 i 15 casos per cada 1.000 nadons vius a l'any.
La consellera de Salut, Manuela García, acompanyada de la directora general de Salut Pública, Elena Esteban, han presentat els detalls d'aquest nou programa de cribratge poblacional en què s'està treballant conjuntament amb el personal clínic de tots els hospitals per elaborar un document de consens en què es recullin tots els requisits i recomanacions basades en l'evidència de tots els nadons d'aquest arxipèlag.
Altres avantatges d'aquest nou programa és que s'establiran els circuits de derivació per a aquests pacients i possibilitarà portar un registre de dades i incidències que permetrà corregir el que es pugui millorar i avançar en el que s'està fent bé.
Manuela García ha assenyalat que la presentació d'aquest programa es fa coincidint amb la celebració demà del Dia Internacional de les Cardiopaties Congènites, que té lloc cada 14 de febrer.
La Consellera ha apuntat que «s'estima que la meitat dels nadons amb aquestes anomalies cardíaques congènites no mostren símptomes de patir-les en els seus primers dies de vida i que fins a un 30% serien donats d'alta sense un diagnòstic correcte.»
Aquestes xifres milloraran significativament amb una prova senzilla, indolora, poc invasiva i de baix cost, una pulsioximetria, que es realitzarà a tots els nadons una vegada transcorregudes les primeres 24 hores de vida. La pulsioximetria consisteix a col·locar un aparell mèdic en un dit de la mà dreta o de qualsevol peu del nadó per mesurar-ne el nivell d'oxigen a la sang.
Amb aquesta senzilla prova mèdica, es podran detectar aquestes cardiopaties precoçment i actuar abans per evitar complicacions i defuncions, ha subratllat Manuela García.
Encara que no són concloents, es donen valors baixos d'oxigen al torrent sanguini en la majoria de cardiopaties congènites, per la qual cosa aquestes proves constitueixen la millor manera de detectar-les precoçment. Tot i això, aquest diagnòstic inicial ha de ser confirmat posteriorment per un ecocardiograma i una exploració física per part d'un pediatre neonatòleg.
Amb la implantació d'aquest programa de cribratge poblacional es persegueix incorporar els centres sanitaris que encara no fan les pulsioximetries, així com establir un protocol d'actuació comú en tots ells i establir els circuits de derivació dels casos més greus a centres sanitaris de la Península.
Les dues actuacions mèdiques per a aquestes cardiopaties neonatals greus, les intervencions quirúrgiques i els cateterismes, no es fan als hospitals de les illes, perquè es tracta de malformacions rares amb poca demanda i els cirurgians no poden adquirir la perícia necessària per dur-les a terme amb seguretat. Per això, se solen derivar aquests casos a hospitals de Barcelona.
La directora general de Salut Pública, Elena Esteban, ha destacat que per perfilar els detalls de la implantació d’aquest nou cribratge per a tots els nounats a les illes han treballat de manera coordinada els tècnics del Servei de Prevenció de la Malaltia del seu departament; experts clínics representants de totes les maternitats de les illes, públiques i privades; el coordinador autonòmic de Pediatria del Servei de Salut, el doctor Joan Carles de Carles, així com un representant de la Unió Balear d'Entitats Sanitàries (UBES), en nom de tot el sector sanitari privat de les Balears.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És ben necessari, i també convendria fer un protocol Salut-Educació perquè els mestres i professors d'Educació Física derivin a revisió cardiològica totes aquelles nines i nins que es cansin més del que és normal.