Per això, el dissabte 22 de febrer, l'OCB organitza aquest memorial per a retre homenatge a les persones que foren víctimes de la repressió franquista durant la Guerra Civil i el franquisme a Alcúdia. Es farà una ofrena floral i la lectura del manifest a càrrec d'Elisabeth Ripoll a partir de les 12.00 hores, al cementeri municipal.
Antoni Maria Ques, afusellat amb Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Mateu
Antoni Maria Ques Ventayol, fill del comerciant i propietari Antoni Ques Ventayol i Antònia Ventayol Vives, va néixer a Alcúdia l'any 1888.
Va ser un dels socis fundadors del Círculo Alcudiense l'any 1909 i va donar continuïtat a les relacions de son pare amb Joan March participant en operacions comercials. Residí durant molt de temps a Orà gestionant els interessos de Joan March. Es casà allà mateix amb Àngela Maria Such Ros, filla d'un comerciant valencià i, en enviduar, va tornar a Mallorca.
Posseïa una important fortuna, era membre del Partit Liberal, apoderat de la Banca March i accionista de la companyia Transmediterrània.
Al 1931, Antoni Maria Ques va visitar l'Ajuntament d'Alcúdia per a tractar la cessió de fossats i muralles a la ciutat i la creació d'una escola graduada. En representació de sa mare es va comprometre a donar 25.000 pessetes i 5.000 de part seva.
A l'inici de la Segona República, es va barallar amb Joan March i se'n va anar del Partit Liberal. La seva ideologia va anar evolucionant cap al republicanisme d'esquerres i va militar al partit Radical Socialista, que després es va integrar a Esquerra Republicana de Manuel Azaña.
Va ser un dels fundadors d'Esquerra Republicana Balear (1934), soci de la Creu Roja des de l'any 1925 i membre fundador del Rotary Club de Mallorca al 1930 participant en activitats filantròpiques i culturals com la compra de la casa de Juníper Serra a Petra.
El 19 de juliol de 1936 va ser detengut per la Guàrdia Civil a la casa familiar, a Alcúdia. La justícia militar el va acusar d'haver intentat fugir amb l'avió d'Air France, haver finançat Esquerra Republicana amb un préstec de 1.500 pessetes i haver comprat 200 pistoles per a repartir entre els elements del Front Popular. És condemnat a mort i afusellat junt a Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Mateu el 24 de febrer de 1937 al cementeri de Palma.
La persecució política i econòmica continua després del seu assassinat ja que el comandant general de les Balears imposa una multa de 2.500.000 pessetes als hereus.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Gràcies OCB i Associació Memòria de Mallorca, per preservar la història i evitar que caiguin en l'oblit els esdeveniments tràgics provocats per l'alçament militar del 1936 en contra de la democràcia i les llibertats.